Endometriosi

Sempre havia pensat que era una mena d’inflamació, fins que fa poc vaig adonar-me que el nom, endometriosi, no encaixava. Una inflamació seria una endometritis. De manera que vaig agafar i vaig buscar de que anava el tema (coses de ser xafarder…). La gràcia és que en fer-ho vaig topar amb un d’aquells misteris que no s’entén com encara no s’han aclarit.

Per entendre l’endometriosi, cal començar per l’endometri. Es tracta de la capa de teixit mucós que recobreix l’úter par la part de dins. Per això el nom (endo=dins; metri=matriu). A l’endometri és on, en cas que hi hagi fecundació, l’embrió s’ha d’implantar. Per això, quan arriba el moment de l’ovulació, el teixit guanya volum a base de generar molts capil·lars sanguinis que aportaran la sang, es a dir, l’oxigen i els nutrients, a l’embrió. Cas que no tingui lloc la fecundació, la capa més superficial de l’endometri es desprèn i  això es el que provoca l’hemorràgia associada a la regla.

El detall rellevant és que l’endometri ha d’estar recobrint l’interior de l’úter, però per algun motiu, de vegades apareix teixit endomètric en altres zones del cos. Als ovaris, per les trompes de Falopi, sobre la bufeta urinària… Aleshores és quan parlem d’endometriosi. Estrictament és un creixement de l’endometri en indrets on no hauria de trobar-se’n.

En alguns teixits pot resultar més o menys entenedor ja que són els que envolten l’úter, però és que de vegades apareix en indrets molt allunyats. Hi ha casos, menys freqüents, on l’endometriosi es dóna per aparició d’endometri al peritoneu (la cavitat de la panxa), també als pulmons, i fins i tot se n’ha descrit al cervell.

D’entrada ja hi ha el problema de tenir un teixit notablement especialitzat, en indrets on no hi fa res. Però és que, a més, segueix responent al cicle hormonal, de manera que quan toca que vingui la regla, l’endometri es desprèn de la capa superficial i genera l’hemorràgia, estigui on estigui del cos. Dins l’úter pot ser una llauna, però no és un problema de salut ja que la sang troba camí per sortir del cos, però un sagnat menstrual a, posem per cas, la part interna de la bufeta o ja no diguem als pulmons… Per petit que sigui fàcilment generarà problemes d’eliminació, inflamació, dolor i tots els símptomes de l’endometriosi.

El cas és que no està gens clar per quin motiu passa això. Es pensa que durant la regla, algunes cèl·lules despreses de l’endometri poden veure’s arrossegades a altres zones i tornar-se a adherir i implantar. Això, però, no explica els casos en que apareix en indrets allunyats i sense comunicació amb l’úter. La implicació de cèl·lules mare que, per algun motiu, es transformen en cèl·lules de l’endometri en racons on no toca també sembla que hi juga un paper. I un cert component genètic també queda clar per la freqüència amb que apareix quan es tenen familiars que la pateixen.

Però el cas és que del cert encara no ho tenim clar. Això fa que els tractaments només siguin per controlar, però no per fer desaparèixer el problema. Analgèsics, antiinflamatoris, hormones, i, si el problema és prou greu, eliminar quirúrgicament la zona afectada. Una eliminació que té un cert percentatge de reaparició amb els anys. De nou, sense entendre el perquè passa una cosa, és molt difícil tractar-la o prevenir-la.

Aquest sembla ser un d’aquells casos en que quan dolència es considerava “menor” o “benigna” no es destinaven molts esforços a tractar-la. Això és curiós ja que és relativament freqüent (una de cada deu dones) i que pot tenir implicacions importants sobre la fertilitat. També s’ha dit, segurament amb raó, que si afectés als homes s’hauria pres més interès en esbrinar la seva patogènia. En tot cas, mica a mica va millorant. L’any 2000 es van publicar poc més de quatre-cents articles científics sobre el tema mentre que el 2017 van ser més de mil-cent.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    05/02/2018 14:09

    Eva: N’estic convençut. A més, al estar relacionada amb la regla, històricament s’ha vist com un fet natural i que no requereix gaire res. De nou, només cal veure la història de la medicina per deduir que si els passés als homes, “otro gallo cantaria”.

    Pons: Moltes, efectivament. No sempre es manifesta de manera greu, però és un percentatge important.

  • Pons

    05/02/2018 14:04

    Una de cada deu! Això són moltes dones!

  • Eva

    05/02/2018 10:12

    Si afectñes als h`mens, segurament, no seria considerada “menor”. Les implicacions sobre la fertilitat és només una de les cares de l’endometriosi, no la pitjor.