Arxiu del dimarts , 6/02/2018

Bestiar, antibiòtics i bacteris

dimarts , 6/02/2018

Arrel d’un programa de televisió, aquests dies es parla molt del nivell de qualitat, seguretat i legalitat de les granges on s’abasteix de carn la industria alimentària. No he vist el programa, de manera que no puc opinar, però veig que ha posat damunt la taula un problema en el que es va insistint des de fa temps. El paper de la ramaderia en l’aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics.

Alguna vegada ja n’havia parlat, però sempre va bé refrescar la memòria. Un dels grans avenços dels que hem gaudit els humans a partir del segle XX són els antibiòtics. Fins al descobriment de la penicil·lina, el més normal era morir d’alguna infecció a una edat que ara ens semblaria indecentment prematura. Vivim en un planeta farcit de microorganismes i d’entre aquests habitants microscòpics, els bacteris representen un percentatge important.

No hem d’oblidar que tenen una funció ecològica rellevant, que sense ells no podríem viure, que en traiem profit de mil maneres, però també, que causen grapats de malalties ja que per ells nosaltres som un sac ple d’aliment. El sistema immunitari pot mantenir a ratlla la majoria, però n’hi ha que se n’escapen i causen malalties de tota mena.

Això va canviar radicalment quan es van descobrir els antibiòtics. Molècules que maten als bacteris sense afectar-nos a nosaltres. Aquí val la pena insistir una vegada més: només als bacteris; no als virus. El problema és que els bacteris tenen una gran capacitat per mutar, evolucionar i adaptar-se. Només és qüestió de temps que algun bacteri desenvolupi resistència a un antibiòtic i, a partir d’aquest, tots els seus descendents seran resistents. Fer servir antibiòtic mata la majoria però també actua “seleccionant” aquells bacteris que són resistents. La majoria moren i els que son resistents poden refer la població. Una població a la que ja no li farà res l’antibiòtic. Per això cal fer-los servir amb molta cura i només quan són necessaris de veritat.

Ah! Però, com tota molècula, els antibiòtics poden fer més funcions de la principal. I en el cas del bestiar, es va veure que feia que s’engreixessin més i més de pressa. Aleshores es va començar a donar antibiòtics a cabassos al bestiar de les granges. Això era mal rotllo i amb el temps, aquesta pràctica es va prohibir. Ara es pot donar antibiòtics al bestiar sempre que estiguin malalts, però només en aquest cas.

Tot i així, la gran majoria d’antibiòtics que es fabriquen no són per consum humà sinó del bestiar. D’altra banda, la majoria d’aquests antibiòtics es fan servir a la Xina. No se com estan les lleis allà ni com va el grau de compliment. Que passi lluny d’aquí no és cap consol ja que els microbis i les malalties viatgen ràpid avui en dia.

El cas és que si es fan servir molts antibiòtics, inevitablement apareixeran molts bacteris residents. Si voleu fer un estudi sobre bacteris residents als antibiòtics aneu a agafar mostres del terreny que envolta algunes granges xineses. Allà n’hi ha per triar i remenar. Per les d’aquí podria ser que també, però no he vist dades que ho confirmin.

El problema és que aquests bacteris, abans o després, acabaran afectant als humans. Potser arrossegats per l’aigua, per partícules de pols, transportats per insectes, com a contaminants de la mateixa carn, per contacte humà a partir dels treballadors,… els bacteris tenen mil maneres d’anar d’un indret a l’altre.

En principi, la carn que consumim aquí no conté antibiòtics. O els té en quantitats minúscules. Si n’hi haguessin voldria dir que els controls han fallat i que cal revisar-los. També que ens estan estafant amb la qualitat del producte. Però en tot cas, el problema greu és que l’excessiva aplicació d’antibiòtics a les granges accelera molt l’aparició de bacteris resistents. Aquest serà el problema i l’haurem de tenir molt en compte.