Arxiu del dijous, 8/02/2018

Les construccions ocultes dels maies

dijous, 8/02/2018

La civilització dels maies va ser una de les grans que van florir a Centreamèrica ja fa uns quants segles. Ells van construir algunes de les magnífiques ciutats descobertes sota la jungla de Mèxic i Guatemala, de les que Tikal és la més coneguda, i van generar un coneixement científic i tecnològic insospitat i molt desconegut ja que bona part del seu llegat es va perdre amb l’arribada dels conqueridors. En aquell moment ja havien entrat en una gran decadència i els asteques eren els qui manaven, però els maies van ser una de les grans civilitzacions de l’antiguitat.

El coneixement que en tenim depèn en gran part de l’estudi de les restes arqueològiques trobades a les diferents ciutats que s’anaven descobrint dins la selva d’Amèrica Central. Amb això es va establir que la civilització va tenir un moment de decadència en el que molts nuclis de població van ser abandonats, potser per col·lapse dels sistemes de producció d’aliments. En tot cas, es considerava que a les ciutats maies hi havia viscut al voltant de cinc milions de persones escampades en diferents nuclis urbans.

Però aquest punt de vista acaba de canviar amb el descobriment de moltes més ciutats i centres urbans, connectats per carreteres i camins generant el que era una autèntica megàpolis dels temps medievals. La població estimada ha passat dels cinc als quinze milions. I la capacitat de modificar el terreny per adaptar-lo a les necessitats de construcció ha resultat ser molt superior a la que es pensava.

No parlem d’algunes restes i uns pocs centenars de cases sinó de més de seixanta mil edificacions, incloent cases, piràmides i palaus. Això pot sobtar ja que no s’entén com tot això podia passar desapercebut. Però és que la selva tropical és un indret amb una extraordinària capacitat d’ocultar el que hi ha a sota.

En realitat ho han descobert gracies a un estudi fet amb la tecnologia LIDAR (per Laser Imaging Detection and Ranging). Vindria a ser com un radar, però fent servir feixos de llum làser per analitzar el terreny.  El feix de llum també rebota i es pot mesurar el temps que triga a tornar per determinar distàncies. La gràcia és que la llum pot tornar rebotada en diferents impulsos segons com sigui el terreny. Això permet, per exemple, diferenciar la superfície de la coberta d’arbres de la superfície del terra.

I quan ho han fet, han descobert les marques de les construccions. No és que estiguessin en terreny inexplorat sinó que mirant-ho, no semblava que allà hi haguessin restes. Alguna piràmide era ben coneguda però tothom es pensava que era un simple turonet.

La tecnologia LIDAR ja s’ha fet servir en altres descobriments arqueològics, però la magnitud de la troballa amb els maies supera de llarg tot el que s’havia fet fins ara. No només modificarà les estimacions de població que teníem fetes fins ara sinó que també farà que ens mirem als maies amb una capacitat de fer actuacions d’enginyeria superiors a les que imaginàvem.

Però sobretot serveix per recordar com de difícil és reconstruir el passat a partir de dades que sempre són limitades. Tenim clar que sempre ens faltaran peces per entendre com vivien les antigues civilitzacions, però es fa complicat establir quantes dades ens falten. Aquesta és una de les gràcies del coneixement científic. A mida que vas descobrint noves coses, vas refent el relat. No hi ha cap problema en descartar hipòtesis i modificar teories. Només així podem anar millorant el coneixement de tot el que estudiem.