A buidar!

La majoria d’animals tenim un cos que algú va descriure com teixits envoltant un tub digestiu. Com que una de les principals necessitats de l’organisme és la d’alimentar-se, bona part de l’anatomia està organitzada al voltant del sistema digestiu, que en el cas dels mamífers és essencialment, un tub molt sofisticat.

Per aconseguir que els aliments segueixin el camí que toca, l’intestí genera una sèrie de moviments lents i constants que el van esclafant un mica i, sobretot, empenyent cap avall. La capa de musculatura que l’envolta és l’encarregada de controlar el ritme i la intensitat del moviment i com a bon sistema fisiològic, té la capacitat d’adaptar-se a les necessitats. Per exemple, quan algun aliment presenta una certa toxicitat o resulta ser irritant, els moviments augmenten en un intent del cos per eliminar tan de pressa com pugui el tòxic.

Aquesta capacitat d’adaptació s’ha aprofitat per fabricar productes que ajudin a buidar l’intestí. Els laxants són dels medicaments més antics que es coneixen, segurament perquè en el cas del restrenyiment, no calia molta ciència per entendre el que passava i com calia solucionar-ho. A l’antiga Mesopotàmia ja empraven olis, solucions salines i diferents herbes per resoldre els problemes quan el budell no feia la feina d’eliminació de la femta amb prou eficiència.

Eren sistemes eficients i la prova és que actualment es fan servir encara. La clau és que el moviment peristàltic dels budells es pot accelerar en resposta a determinats estímuls. Per exemple, la pressió interna al budell. Si hi ha pressió per la part de dins vol dir que hi ha menjar i per tant, l’intestí s’ha de posar a treballar. El que s’intenta fer amb alguns laxants basats sobretot en diferents plantes, és generar molt volum dins el budell per fer molta pressió i que el múscul es posi a treballar de valent. Això ho aconsegueixen amb productes que capten molta aigua i s’inflen com si fossin esponges.

Una altra opció és omplir el budell d’aigua enlloc de sòlids. Per aconseguir-ho es prenen solucions d’aigua amb diferents concentracions de sals, de manera que, per un efecte denominat “pressió osmòtica”, l’aigua de l’organisme es desplaça cap a l’interior del budell enlloc de fer-ho al revés com acostuma a passar durant la digestió. El resultat és que el budell s’omple de líquid que, de nou, genera pressió i la musculatura es posa a empènyer.

També hi ha l’opció de prendre diferents olis que dissolen en part el contingut del budell i que actuen com a lubricants facilitant el seu pas. Finalment hi ha la opció una mica bèstia de fer servir agents irritants que també promouen que el budell es posi en marxa intentant fer fora l’agent en qüestió.

Tot plegat, sistemes per desencallar una de les funcions més rutinàries de l’organisme. Tan rutinària que normalment no hi pensem. Però quan comença a donar problemes aleshores tot sembla girar al voltant del sistema digestiu.

1 comentari

  • Pons

    20/02/2018 15:01

    Només ens adonem de la importància d’un sistema del nostre cos quan aquest comença a fallar