Que hi pinta un jutge decidint sobre això?

Cada vegada sembla més evident que si les coses no surten com t’agradaria, el millor és presentar una demanda i mirar que un jutge et doni la raó. El sistema judicial havia de ser un mecanisme per resoldre conflictes entre persones i institucions, però si tot es considera un conflicte, els jutges acaben decidint sobre absolutament tots els aspectes de la vida. Això acaba obligant als jutges a decidir sobre temes en els que, simplement, no hi haurien de dir res. Però els misteris del dret i la legislació permeten coses relativament absurdes.

La última és una demanda presentada a Califòrnia per una dona que vol que un jutge declari que el Bigfoot realment existeix. Els científics poden dir que no hi ha probes, que les dades que suggereixen l‘existència d’aquest animal no s’aguanten per enlloc i que per decidir que un organisme existeix calen demostracions que la comunitat científica consideri raonablement concloents, al menys d’acord amb els paràmetres científics. No serveix una foto borrosa o la declaració d’una iaia que recorda haver-lo vist. Un argument que sembla correcte, però que empipa als creients en aquestes criatures.

L’excusa que fa servir la senyora és que les autoritats forestals de l’estat posen en perill la vida de les persones en no avisar-los del perill de topar amb un bigfoot (un Sasquatch, un ieti…). En considerar-los animals imaginaris estarien negligint la seva obligació de garantir la seguretat de les persones.

De la mateixa manera podrien demandar les autoritats escoceses per no admetre que el monstre del llac Ness existeix i per tant, posar en perill la vida dels navegants.

La clau de tot plegat és que la tendència a passar per alt l’opinió dels entesos és cada vegada més general. Si els científics diuen que el ieti no existeix, però jo crec que sí,  només cal buscar un jutge que m’ho afini i declari que sí que existeix. Així podem portar tota discussió científica al marc legal. Fa un temps ja es va fer un intent de declarar per llei que el valor del nombre pi era 3.2, però allò va ser més per ignorància dels legisladors que per ganes de modular el coneixement científic a cops de judicatura. Ara, en canvi, la cosa ja sembla més maquiavèl·lica.

Tot plegat semblaria absurd, però vivim en un temps on les decisions judicials resulten cada vegada més difícils d’entendre des d’un punt de vista de lògica i raonament, per tant ja no descarto que algun jutge obligui la comunitat científica a incloure un animal imaginari en l’arbre evolutiu dels mamífers o dels rèptils. Potser aviat no hi haurà més remei que pensar un nom en llatí per al ieti, el Nessie i qui sap si fins i tot per l’Orni.

I no. No em digueu que “no s’hi atreviran” o que alguns altres “no ho permetrien”. Si no us sap greu, això ja no m’ho empasso.

3 comentaris

  • Sinera

    22/02/2018 23:08

    Afortunadament, que un jutge sentencïi l’existència d’aquest bestià tampoc trastocarà la realitat. I, amb sort, veurem algun xalat per les rambles calçant un 56… I potser podrem dinar algun Mac BigFoot. N’hi ha més fora que dintre!

  • tramuntaire

    22/02/2018 18:01

    De moment aquest suposat Bigfoot s’ha demostrat tan perillós com un esquirol, un zombie o un extraterrestre. Que l’administració prengui les mateixes mesures de seguretat que contra els atacs d’aquests. Que es dediquin més aviat a controlar la venda armes…

  • Pons

    22/02/2018 14:13

    Si existeix el Big Foot que també pagui imposts, què s’ha pensat!