Arxiu del dimecres, 28/02/2018

Cinc mil dies marcians

dimecres, 28/02/2018

Havia de funcionar durant noranta dies, però ja en porta més de cinc mil i segueix al peu del canó. Això de l’obsolescència programada els de la NASA s’ho passen pel forro. Parlo, és clar, de l’Opportunity, el robot que hi ha a Mart des de l’any 2004 i que encara segueix en actiu. És veritat que des que va arribar el seu germà gran, el Curiosity, ha perdut bona part del protagonisme que va tenir i podria semblar que ja no funciona. Però no. Inassequible al cansament, l’Opportunity segueix explorant la superfície de Mart.

Fa poc va complir els cinc mil sols a Mart. Recordeu que un dia marcià dura una mica més de vint-i-quatre hores i per evitar confusions, els dies marcians s’anomenen “sols”. Quan van enviar l’Opportunity i el seu germà bessó l’Spirit, estaven pensats per una missió limitada en el temps, però que es podria allargar ja que el seu funcionament depèn dels panells solars. El Curiosity, en canvi, funciona amb una pila nuclear i quan s’esgoti, ja no hi haurà possibilitat de seguir.

En canvi, els panells solars permeten anar mantenint la missió del petit rover al menys fins que falli algun altre component. És el que va passar amb l’Spirit, que resta desactivat des de fa uns anys. Hi ha limitacions, és clar. Durant l’hivern marcià, quan la quantitat d’energia solar que arriba baixa per sota de determinat nivell, l’Opportunity es posa en mode “hivernació” i espera que torni el bon temps.

Per celebrar l’aniversari, l’Opportunity s’ha fet una selfie. La primera mínimament ben feta. Fins ara havia fet fotografies de parts de l’estructura, sobretot dels panells solars, per permetre als tècnics comprovar com estava, però no eren selfies com les que ja havia fet el Curiosity. El problema era que tot i que el rover disposa d’una càmera a l’extrem d’un braç robòtic, la distància a la que pot enfocar és molt petita. Està pensada per captar imatges properes de les roques que ha d’estudiar. Això fa que no tregui enfocats objectes situats a més d’uns pocs centímetres de distància.

Però aquesta vegada s’ho han currat i amb processat informàtic han aconseguit la selfie. Naturalment, per fer la foto ha calgut fer, en realitat, un grapat de fotografies que després s’han ajuntat per formar la imatge complerta (i sense que aparegui el braç que aguanta la càmera). El resultat no és tan impecable com el del Curiosity, però no està malament.

Altres coses que ha fet recentment és teletransportar una roca de Mart a la Terra… O gairebé. En realitat el que ha fet ha sigut acostar-se a un meteorit que hi havia per la zona on passava, fotografiar-lo amb tot detall durant uns dies, enviar les imatges i amb tota aquesta informació i una impressora 3D han reproduït la roca a la Terra. No és el mateix material, es clar, però reprodueix la textura i la forma amb tot el detall per fer feliços als geòlegs.

Si no passa res d’inesperat, el robot seguirà oferint sorpreses i imatges espectaculars del planeta veí. No sabem quan acabarà la missió, però del que no hi ha dubte és que ha superat totes les expectatives. Després de tot, només havia de durar tres mesos i ja porta catorze anys!