Llenties per combinar

Les llenties són un dels aliments més antics que es coneixen. En textos de l’antic Egipte ja es parla de la dieta dels treballadors basada en pa, cervesa, cebes i llenties. La planta (Lens culinaris) és originaria de l’Àsia menor i tot indica que des de fa mil·lennis es conrea. De fet, d’entre els llegums és el més consumit arreu del món.

Com passa amb absolutament tots els aliments, quan busques informació trobes totes les virtuts sobre les seves propietats nutricionals, antioxidants, vitamines, fibra i propietats saludables de tota mena. Al final resulta una mica cansat perquè sembla que diguin gairebé el mateix de tots els aliments i la cosa es fa repetitiva. En tot cas, les llenties són el típic exemple que es posa en temes de nutrició d’un aliment que resulta millor combinar amb altres per equilibrar les seves carències.

El cas és que un dels elements més importants dels aliments és la seva composició proteica. El nivells de vitamines, antioxidants i microelements queden molt bé però són temes menors. Una de les coses més important quan mengem és que necessitem ingerir proteïnes. Estrictament necessitem els aminoàcids de les proteïnes per poder fabricar les nostres pròpies proteïnes. D’aminoàcids n’hi ha vint i ens fa falta que estiguin tots presents i en les proporcions adequades al nostre metabolisme.

És clar, les plantes tenen unes proteïnes diferents de les nostres i la composició d’aminoàcids està adaptada a les seves necessitats. Per això, els llegums i les llenties en concret, resulten una bona font de proteïna, però no és ideal ja que presenten un cert dèficit d’un dels vint aminoàcids: la metionina. Aleshores el que cal fer es combinar les llenties amb algun altre aliment que vagi sobrat de metionina. La carn no és bona idea ja que, en general, tampoc va sobrada d’aquest aminoàcid en concret. La solució més típica la trobem en els cereals.

Els cereals sí que tenen prou metionina. En canvi (ningú és perfecte) van curts de lisina, un altre aminoàcid important. Però com que a les llenties trobem lisina en prou quantitat, la solució es combinar, per exemple, arròs amb llenties. El dèficit d’un i el de l’altre es compensen mútuament i acabes amb una combinació d’aminoàcids disponibles d’allò més complerta.

Des de fa temps que els llegums van perdent empenta enfront la carn coma font de proteïnes. Històricament, els llegums eren les “proteïnes dels pobres” però el problema no era tant la qualitat de la proteïna que tenen sinó la dificultat per digerir-les. Els efectes dels llegums sobre la producció de gasos intestinals són ben coneguts i això els donava una certa mala fama. Però ben combinades amb altres aliments resulten extraordinàries. No és sorprenent que formin part de la dieta dels humans des de fa segles i segles.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    05/03/2018 8:23

    Joan: Ostres. Deixo estar el post sobre catàstrofes i tortures que tenia pensat :-)

    Durrell: Mira. Ho he sentit moltes vegades i no n’he tret l’entrellat. A veure si ho esbrino.

    Pons: En realitat tampoc anem tan justos d’aminoàcids com per donar-hi massa voltes. Però, en teoria, el millor es que vagin junts. Les proteïnes que necessito avui no les puc fer amb els aminoàcids que menjaré demà.

  • Pons

    02/03/2018 11:12

    Cal estricament combinar arròs i llenties en el mateix àpat? no pots fer avui llenties i demà arròs?

  • Durrell

    02/03/2018 10:46

    Quan bullim les llenties y treiem l’escuma ja fem bé? Sovint em pregunto com es forma i per què se suposa que és “dolenta”… Casualment, ahir vaig menjar llenties, “ricas ricas”

  • Joan Codina

    02/03/2018 9:27

    Coi Dani!! Abans d’ahir, per culpa del Curiosity, em vaig perdre per internet amb la pila nuclear i ahir en parlaves. Ahir vaig fer llenties per dinar-me-les avui i aquí també tenim llenties. Hauré d’anar en compte amb el que faig aquest cap de setmana.

    Ara que sabem quins aminoàcids hi ha s’entenen alguns menús.