Arxiu del dimecres, 7/03/2018

Els Apol·lo que no van existir

dimecres, 7/03/2018

Quan es parla de l’aventura espacial i, en concret, de la conquesta de la Lluna, sempre es té en ment la mítica missió del Apol·lo 11. La nau en la que Neil Armstrong i Buzz Aldrin van aconseguir aterrar per primera vegada al nostre satèl·lit. L’altre missió famosa és la del Apol·lo 13, que va patir una explosió als tancs d’oxigen i va tenir amb l’ai al cor tothom fins que els astronautes van aconseguir tornar sans i estalvis. Personalment  tinc un record per l’Apol·lo 8. La primera missió tripulada que va aconseguir anar fins la Lluna, fer unes quantes òrbites i tornar a la Terra. Aquella missió va ser la primera que vaig anar seguint quan era petit i que em va despertar la fascinació pels viatges espacials. Suposo que soc dels pocs que sap de memòria que els astronautes de l’Apol·lo 8 eren Borman, Lowell i Anders.

Però de la resta de missions se’n parla poc. I si mirem el llistat de missions, de seguida notem una cosa estranya. Oficialment no van existir l’Apol·lo 2 ni l’Apol·lo 3.

El motiu va ser la tragèdia del que havia de ser el primer vol tripulat el programa Apol·lo. Anar fins la Lluna requeria posar a punt un grapat de sistemes nous, des dels físics, com el coet, la nau orbital o el mòdul lunar fins al sistemes de càlcul de trajectòries, els ordinadors de les naus o els sistemes de comunicació. Per això, primer van fer unes missions no tripulades en les que es va assajar des del model de càpsula fins l’antecessor del gran coet Saturn V que havia d’anar fins la Lluna. Les missions anomenades AS201, AS201 i AS203 (que haurien correspost als Apol·lo 1, 2 i 3) van ser intents d’enlairament, fer algunes maniobres en la òrbita terrestre i veure que tal funcionaven els aparells en condicions d’ingravidesa. Ara ja ho tenim per la ma, però als anys seixanta tot era un nou repte.

El primer vol tripulat havia de ser l’Apol·lo 4, però mai va arribar a enlairar-se. En un assaig previ al llançament, una guspira generada per un curtcircuit va desencadenar un incendi a l’interior de la càpsula. En una atmosfera molt rica en oxigen, el foc es va estendre ràpidament i els  astronautes, “Gus” Grissom, Ed White i Roger Bruce Chaffee, no van tenir cap oportunitat de deslliurar-se dels arnesos i trobar la manera d’obrir la càpsula pressuritzada. En menys de vint segons tots tres van morir cremats allà dins i el programa va estar a punt de ser cancel·lat.

Després d’una investigació es van posar de manifest un seguit de falles de disseny que van obligar a refer la nau i les condicions de seguretat. Aleshores, i en honor als tres astronautes morts, es va rebatejar la missió amb el nom d’Apol·lo 1. La següent (que hauria sigut la 5) va passar a ser l’Apol·lo 4 i es va enlairar, de nou sense tripulació. A partir d’aquest ja es va mantenir la numeració, però mai van adjudicar els noms oficials d’Apol·lo 2 ni 3 a cap missió.

La primera tripulada va ser l’Apol·lo 7, que va fer una missió en òrbita terrestre i la següent ja va ser l’Apol·lo 8. El primer que va arribar fins l’òrbita lunar. No van fer res més, però van permetre mirar la Terra per primera vegada des d’allà i van aconseguir unes de les fotografies més famoses. Per primera vegada es va fotografiar el planeta sencer en una única imatge. Però sobretot, van fer la coneguda “sortida de Terra”. La fotografia del planeta Terra apareixent rere l’horitzó de la Lluna.

L’Apol·lo 9 no va anar fins la Lluna. Es va quedar en òrbita terrestre fent proves del mòdul lunar. Calia verificar que es podia desenganxar i tornar a acoblar al mòdul de comandament i que maniobrava correctament. El següent, l’Apol·lo 10, devia ser una mica frustrant pels astronautes. Van anar fins l’òrbita lunar, el mòdul lunar es va desenganxar i va acostar-se a 15 quilòmetres de la superfície de la Lluna, però sense arribar a aterrar. Una mena d’allunatges interruptus on només s’havia de provar que tots els sistemes de navegació funcionaven com estava previst. El pas final no va arribar fins l’Apol·lo 11 i el petit pas per un home però gran pas per la humanitat fet per en Neil Armstrong.