Diamants per descobrir oceans

Si parlem de l’aigua que hi ha a la Terra, tots tenim clar que la major part es troba als mars i oceans. Una quantitat comparativament molt més petita la trobem als llacs i rius. També hi ha (per ara) una gran reserva en forma de gel als pols i la resta està en forma gasosa formant part de l’atmosfera. Però el cas és que tot això fa referència a l’aigua que hi ha a la superfície del planeta. I resulta que a l’interior també n’hi ha d’aigua. Sembla que més de la que ens imaginem.

Dades que indicaven la presència d’aigua dins el planeta ja se’n coneixen des de fa temps, però per algun motiu, les que fan més gràcia són les relacionades amb diamants.

La gràcia que tenen els diamants (bé, una de les gràcies) és que tenim una idea ben establerta de com i on es formen. L’estructura dels diamants és feta d’àtoms de carboni units entre ells d’una manera molt determinada que és la que els dóna la resistència i duresa característica. Per aconseguir que es formin aquestes unions, el carboni s’ha de sotmetre a pressions enormes. Sinó, el que es forma són altres compostos de carboni, però no diamants. El cas és que es pot calcular a quina fondària es poden donar aquestes condicions, de manera que sabem que l’origen de molts dels diamants està a més de cent quaranta quilòmetres de fondària.

Fa uns anys, uns investigadors van trobar, mig per casualitat, un diamant sense massa valor comercial per les seves impureses. Quan el van estudiar van descobrir que bona part del que contaminava el diamant era aigua. I si el diamant contenia aigua al seu interior, això volia dir que hi havia aigua a la fondària on es va formar, al voltant dels cinc-cents quilòmetres de fondària.

I la setmana passada, de nou va aparèixer una indicació de la presència d’aigua a grans fondàries. En un altre diamant van trobar que contenia aigua en forma de gel. Però no era gel normal sinó una estructura anomenada gel-VII que només es forma a grans pressions. De nou, l’estudi d’un diamant indica que per la zona que volta els cinc-cents quilòmetres de fons, hi ha una quantitat important d’aigua.

El detall és que no és aigua líquida fluint com la imaginem aquí sinó molècules d’aigua infiltrades en les estructures dels minerals i els compostos que hi ha allà baix. És a dir que, ara com ara, no la podem aprofitar de cap manera. Simplement, saber que està allà ens ajuda a entendre l’estructura del planeta i els moviments de les plaques tectòniques, que no es poca cosa. També fa gràcia saber que potser hi ha més aigua allà sota que no pas a tota la superfície del planeta.

Ves per on, analitzant diamants i altres pedres, podem acabar descobrint oceans subterranis amarant l’interior de la Terra.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    12/03/2018 8:54

    Com de costum, Verne no l’encertava del tot, però s’hi aproximava molt

  • Pons

    09/03/2018 11:19

    Potser no anava tan desencaminat Jules Verne al posar un mar de camí cap al centre de la terra