Control del lubricant

Qualsevol motor, de fet qualsevol màquina que tingui peces mòbils, requereix algun producte que faciliti el lliscament entre les superfícies en contacte que es mouen. Potser el més conegut és l’oli del cotxe, que cal posar per mantenir ben lubricades les zones de fricció. Curiosament, a l’interior del cos hi ha un seguit de zones que estan en constant moviment i que també requereixen un agent que faci de lubricant. El problema és que mantenir-lo en la quantitat adequada pot portar uns quants problemes.

Zones que estan en moviment serien els pulmons o el cor. Si cada vegada que batega el cor o que s’infla el pulmó, la seva superfície fregués contra les estructures que l’envolten, en pocs temps es desgastaria i el seu funcionament quedaria molt compromès. Per evitar-ho, hi ha membranes que els envolten (la pleura, el pericardi) i que tenen entremig una certa quantitat de líquid que fa de lubricant. No deixa de ser una barreja d’aigua, electròlits i determinades proteïnes, que cal mantenir en nivells òptims. Si n’hi ha poc, el fregament pot fer mal als teixits. Si n’hi ha massa, el volum generaria pressió que també dificultaria el funcionament.

A més, es tracta d’un líquid que tot i que està fora de les cèl·lules, no està dins els vasos sanguinis, de manera que parlem de líquid intersticial. Aquesta situació fa que sigui una mica més complicat de regular el seu volum. A la pràctica, el que el cos fa és permetre que les proteïnes hi puguin arribar provinents dels vasos sanguinis difonent sense massa problema. L’important és anar drenant tot l’excedent i d’això se n’encarrega el sistema limfàtic.

El gran oblidat dels sistemes circulatoris és el limfàtic, però la seva feina és extremadament important per evitar acumulacions de líquid (edemes) per tot l’organisme. Són un conjunt de vasos similars als del sistema sanguini, però que no formen un circuit tancat i que no són bombats per cap cor. El que fan és anar recollint el líquid sobrant per l’espai que hi ha entre les cèl·lules i el van empenyent lenta i pausadament cap a un vas limfàtic principal (anomenat conducte toràcic) que acabarà abocant el líquid recollit cap a la sang. Així es recicla líquid, proteïnes i electròlits i es regula el volum de líquid escampat pels diferents compartiments del cos.

De vegades pot passar que s’acumula líquid entre els teixits. Un edema pulmonar per estar a massa altura, una malaltia o un producte que alteri la permeabilitat dels vasos sanguinis, un dany en algun teixit. Aleshores alguna part del cos s’omple de líquid i apareixen tot de problemes que el sistema limfàtic ha d’anar resolent lentament. Va lent perquè la velocitat que porta no té res a veure amb la de la sang. Curiosament, un altre motiu d’edema és quan es col·lapsa alguna part del sistema limfàtic. Aleshores el mecanisme de control del volum de líquid extracel·lular deixa de funcionar en algunes zones de l’organisme i el líquid s’acumula. En aquests casos ja cal que siguin els metges els que ho solucionin perquè el mecanisme fisiològic ja no pot fer-ho.

El pobre sistema limfàtic sempre ha quedat a l’ombra del sanguini, però de tant en tant mereix que el recordem. Després de tot, si podem respirar i si el cor pot bategar sense problemes de desgast és, entre altres coses, gracies a la seva feina!