Tuberculina, tuberculosi…

Un bon costum, (un excel·lent costum!) és deixar als experts la interpretació dels resultats de les proves analítiques. El motiu és que resulta molt fàcil malinterpretar resultats, subestimar o sobreestimar riscos i, en general, treure conclusions incorrectes. Hi ha proves que tenen uns marges molt crítics i altres que presenten molta variabilitat. Algunes són extremadament fiables i altres donen massa falsos positius o falsos negatius. I algunes tenen noms que semblen que volen dir una cosa, però en realitat n’indiquen una de diferent.

Una que acostuma a generar error és la prova de la tuberculina. Aquest és un test que es fa amb relativa freqüència per saber si algú ha estat en contacte amb el bacteri que causa la tuberculosi. Dit així sembla que serveixi per saber si algú pateix tuberculosi, però no és ben bé així ja que pots haver estat en contacte amb el bacteri i no estar malalt. De manera que un resultat positiu no vol dir que tinguis tuberculosi.

La prova consisteix en injectar sota la pell una petita quantitat de “tuberculina”. Això és una barreja de diferents proteïnes obtingudes del bacteri de la tuberculosi, el Mycobacterium tuberculosis, que també es coneix amb el nom de bacil de Koch perquè és un bacil, és a dir un bacteri de forma allargada, i el va descobrir el gran Robert Koch, un dels fundadors de la ciència de la bacteriologia. Aquestes proteïnes, per si soles no fan gaire res, però si la persona a la qui li injecten té anticossos contra elles, es desencadenarà una inflamació ràpida i visible en forma de marca enrogida a la zona d’injecció.

De manera que la prova (tècnicament es diu el test de Mantoux) només identifica la presència d’anticossos contra el bacteri de la tuberculosi. Si la prova surt negativa, cap problema; te’n vas a casa i te n’oblides. Vol dir que no estàs infectat ni ho has estat mai.

En canvi, si surt positiva, indica que en alguna ocasió has estat en contacte amb el bacteri. El teu sistema immunitari el va detectar i va fer anticossos per mirar de destruir-lo. Normalment el cos aconsegueix controlar la infecció i el bacteri queda encapsulat en una mena de sac fet de cèl·lules immunitàries que potser no l’acabaran de destruir però que el mantindran inactiu. També queden els anticossos de memòria que el sistema immunitari sempre deixa per poder respondre ràpidament a noves infeccions. Només una de cada deu persones infectades desenvolupa la malaltia, de manera que probablement molts de nosaltres vam ser infectats alguna vegada, el nostre sistema immunitari va destruir el bacteri i mai no ho vàrem arribar a saber. Mai, fins que ens van fer la proba de la tuberculina i va sortir positiva. Potser en algun racó del nostre cos queda aïllat algun bacteri en forma latent i només si patíssim una caiguda del sistema immunitari podria tornar a rebrotar.

De manera que si la prova surt positiva, potser val la pena estudiar més a fons si la malaltia està activa o si només és un record del passat. Una bona manera de no perdre temps estudiant aquells als que els surt negativa. La prova també es fa a personal que ha d’estar en contacte amb grups de risc, que torna o ha d’anar a zones amb risc d’infecció o a gent que mostra símptomes de tuberculosi. També hi ha tractaments preventius per mirar d’eliminar les restes del bacteri en aquelles persones que han donat positiu però que no tenen la malaltia activa.

Tot plegat són detalls tècnics si voleu, però val la pena tenir-los presents abans de treure conclusions dels resultats de les analítiques.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    15/03/2018 21:12

    A no ser que entris en contacte amb el bacteri, en principi no n’has de fer (però això no és física ni matemàtica! :-) )

  • Joan Codina

    15/03/2018 15:46

    I ara la pregunta. Després de passar el test i que doni negatiu (un negatiu real, no pas un fals negatiu). Quina és la probabilitat de generar els anticossos?

  • Daniel Closa

    15/03/2018 11:18

    Està tornant. Cada vegada hi ha més bacteris resistents als antibiòtics. És una mena de bomba de rellotgeria microbiológica

  • Pons

    15/03/2018 10:31

    això de tuberculosi em sona a malaltia erradicada fa un segle