L’astronauta que es va convertir en un alienígena

La notícia era per saltar de la cadira. Deien que l’astronauta Scott Kelly havia tornat de la seva estada d’un any a la Estació Espacial Internacional convertit en una mena d’alienígena, un organisme que ja no pertanyia a l’espècie humana. El més curiós era que molts medis de comunicació ho deixaven anar sense gaire sorpresa i ho acceptaven amb moderada tranquil·litat.

Bé. En realitat la notícia no estava plantejada exactament així. El que deien era que el seu DNA havia canviat i ja no era igual que el del seu germà bessó que s’havia quedat a la Terra. El detall important, que faria esgarrifar a qualsevol biòleg, era que aquest canvi afectava al 7% dels gens de l’astronauta.

Sembla poc? Doncs és una barbaritat monstruosa! Per fer-nos una idea, es considera que la diferència entre tots els humans és d’un 0,1 %. I la que hi ha entre humans i ximpanzés és de menys del 4%. Si a l’astronauta li han canviat un 7% dels gens vol dir que directament ha passat a formar part d’una espècie nova. I una espècie no gaire propera als humans. Una mica més i estaria a nivell dels gats, dels que ens diferenciem en al voltant del 10 % del genoma.

Per descomptat, el que afirmaven era impossible. A part que una alteració sobtada del 7% en el genoma causaria la mort immediata de l’organisme. Però és que la informació original, sembla que explicada de manera confosa, no deia això. El que ha canviat en un 7% és la manera com s’expressen els gens, és a dir, el ritme i la manera com les cèl·lules fan servir la informació genètica. Però això no és gens estrany. En realitat passa constantment. Al genoma hi tenim la informació que les cèl·lules necessiten fer servir en totes les situacions imaginables. Si ens estressem, posem en marxa els gens que faran que fabriquem hormones com el cortisol. Si fem exercici, activarem els gens necessaris per fabricar nova musculatura. Si tenim una hemorràgia, els gens necessaris per fabricar més sang començaran a funcionar a tot ritme… No tots estan actius tota l’estona.

El que ha canviat a l’astronauta no és el seu genoma sinó la manera com el fa servir. I això no resulta estrany després de passar un any a l’espai. Una situació que podem catalogar, com a mínim, d’estressant. El detall rellevant és que aparentment no havia tornat a recuperar uns nivells d’expressió similars als del seu germà bessó. No podrien ser idèntics ja que fins i tot els germans bessons tenen diferències subtils en el genoma. Si més no, tenen canvis epigenètics diferents. Això vol dir que algunes “marques” químiques que apareixen al DNA no són les mateixes. En el cas dels bessons astronautes, el nivell de canvis en les marques epigenètiques es veu que ha augmentat força. Però, es clar, això no és el mateix que tenir els gens canviats o mutats.

La informació interessant era veure que eren aquest 7% de gens que no havien tornat a la normalitat. Han resultat ser gens implicats en la resposta immune, la reparació del DNA (ai!), la formació de l’esquelet i la resposta a la falta d’oxigen. Son coses que poden semblar raonables considerant l’any que ha passat i representen una informació molt valuosa cara a saber com caldrà preparar astronautes per viatges realment llargs. D’altra banda, és segur que ha patit mutacions ja que ha estat exposat mot temps a un ambient on la radiació còsmica l’haurà afectat. Però d’aquí a tenir alterat un 7% dels seus gens hi ha tot un món d’interpretacions de les paraules.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    20/03/2018 1:19

    Joan. Home! És que els bons experiments son interessants en el plantejament i també en els resultats. Toca comentar les dues parts

    Pons. Catalan style :-)

  • Pons

    19/03/2018 13:00

    Re-aprofitant la foto del post, això si que es estalvi :P

  • Joan Codina

    19/03/2018 11:30

    Això va més lluny de l’evolució d’humà a mono!!! Que contents que estaran els creacionistes!

    PS. Fa gràcia veure que un dia ens planteges un experiment i temps després ens portes els resultats! I ara la pregunta de debò, quants segons s’ha endarrerit el rellotge del bessó que va quedar a la Terra?? O s’ha endarrerit el que viatjava per sobre dels núvols?