Arxiu del dilluns, 26/03/2018

Refugi ocasional

dilluns, 26/03/2018

És com una illa isolada on buscar refugi durant les tempestes. Endinsar-se en el coneixement científic resulta gratificant per sí mateix, pel plaer d’aprendre coses noves, d’entendre com és el mon que ens envolta, pel gust de fer un esforç intel·lectual que et recorda que encara pots fer servir les neurones. I també perquè tens unes regles de joc més o menys clares en les que la principal regla és no fer trampes. Una de les coses més tristes de les pseudociències, dels gurus de nutricions esotèriques o dels xarlatans que es fan passar per sanadors, és la manera com trenquen les regles del joc i enlloc de dades i arguments esgrimeixen falsedats i fal·làcies

Aquest racó de repòs espiritual intel·lectual que ofereix el coneixement científic el trobo particularment útil en temps convulsos, quan la major part de les declaracions que sents als medis de comunicació traspuen falsedat, cinisme, engany i interessos. Quan escoltes defenses aferrissades d’arguments que són manifestament falsos però que qui els empra pot fer-ho tranquil ja que sap que no tindrà cap penalització per fer-los servir. Quan sent proclames plenes de menyspreu per unes o altres opinions i quan tenir al darrera el poder, la força i la manca d’escrúpols fa que els nivells de rancúnia que destil·len algunes xarxes socials esdevinguin irrespirables.

Aleshores, refugiar-se una estona en la ciència és com una alenada d’aire fresc. Les lleis de la física no es poden tergiversar sota interpretacions imaginatives de la realitat. Les proporcions en que els gens es transmeten no depenen de les relacions de poder entre personatges amb més poder que coneixements. Les equacions no donen resultats diferents segons les afinitats de qui faci els càlculs. La gent no es fa fotografies absurdes a l’interior d’una cèl·lula. I les paraules que fem servir volen dir exactament el que volen dir i no allò que ens va be en un moment donat.

Oh! És clar que després hi ha la ciència de la vida real. No gaire diferent que altres camps de l’activitat humana, des de la literatura fins la judicatura. Enveges entre col·legues, poderosos que s’aprofiten del seu estatus, ignorants que no saps com van aconseguir treure oposicions que els han obert la porta a càrrecs que exerceixen indignament, el que són brillants però massa discrets, els qui menteixen per progressar, els que van amb el lliri a la ma i creuen que pel fet de tenir raó els la donaran… Totes les actituds humanes amb les seves misèries i les seves grandeses, però no parlo d’això sinó de la part “abstracta” de la ciència.

No cal dir que aquest refugi el pots fer servir ocasionalment ja que no tindria sentit aïllar-se del que passa al teu voltant. Però és una sort disposar d’aquest comodí. Altres trobaran refugi en l’art, la música, la gastronomia o el que sigui, però en tot cas la ciència també és una opció.