Arxiu del dimecres, 28/03/2018

Crater II i altres galàxies veïnes

dimecres, 28/03/2018

La Via Làctia és la nostra galàxia. L’agrupació de dos-cents mil milions d’estrelles que viatgen plegades per l’espai i que constitueixen l’illa còsmica en la que el nostre Sol fa la seva vida. Però la Via Làctia no està sola sinó que forma part d’un grup de galàxies unides per la força de la gravetat i que es desplacen per l’univers com un grup consolidat. Andròmeda és l’altre gran galàxia d’aquest “grup local”, però n’hi ha un grapat més.

Ara bé. Al voltant de la Via Làctia hi ha una sèrie de galàxies més petites que van orbitant al seu voltant. Formarien un subgrup totalment depenent de la nostra. Les dues més conegudes serien els núvols de Magallanes, que són visibles a ull nu si et trobes a l’hemisferi sud. Però n’hi ha més. En realitat bastantes més. Per ara en coneixem cinquanta nou! I segurament la xifra seguirà augmentant. Les dues últimes en incorporar-se a la llista, anomenades Carina II i Carina III, es van descobrir aquest gener.

De totes maneres, una de les galàxies que va causar més sensació va ser l’anomenada “Crater II”. Aquesta galàxia va passar totalment desapercebuda fins l’any 2016 però quan la van identificar va resultar ser relativament gran i propera. De fet és la tercera més gran de totes les que orbiten la Via Làctia. Aleshores, com era que ningú l’havia detectat?

Doncs perquè Crater II va resultar ser una galàxia extremadament fosca i feble. Les seves estrelles no estan agrupades en un nucli central molt brillant com acostuma a passar sinó que estan tan disperses que en realitat es fa difícil definir amb precisió els seus límits.

Viure en algun planeta situat en aquestes galàxies veïnes ha de ser ben curiós. Al cel han de veure la Via Làctia com una taca brillant molt més destacada del que nosaltres podem veure. Si mirem al cel, gairebé tot el que observem forma part de l’interior de la via làctia. Només Andròmeda i els núvols de Magallanes en son aliens i per la mida i la distància, no destaquen especialment. Però des de les galàxies veïnes, la comparativament molt més gran Via làctia hauria de ser ben visible i tot un espectacle al firmament d’aquests mons alienígenes.