Inversió en ciència

A Madrid es van presentar els pressupostos generals per l’Estat de l’any 2018 i, com és natural, tothom ha començat a mirar quins canvis hi ha a les partides que els afecten. Si ets científic, toca mirar com va el finançament de la Recerca, situada sota les sigles I+D+I, de Investigación, desarrollo e innovación, que la veritat es que sonen molt bé.

En realitat és una mica desconcertant i segons els medis que miri topo amb xifres una mica diferents. Imagino que segons si s’inclou la despesa en recerca militar es pot parlar d’un increment del 5.4% o del 8,3%. Això cal agafar-ho amb calma ja que és un increment sobre el percentatge de l’any anterior. Si parteixes d’un 1 %, un augment del 8 % resulta al final en un 1,08%. Al final la xifra de despesa prevista en recerca i innovació està al voltant dels 6300 milions d’euros.

En tot cas, detecto un poc interès general en aquestes xifres. Primer perquè ja es veurà si s’aproven, però sobretot perquè, fins i tot si s’aprovessin, el més probable és que tot plegat sigui un valor irreal. Des de fa ja uns quants anys, la xifra prevista per dedicar a la ciència és una dada poc rellevant ja que quan arriba el final de l’any, resulta que no s’ha gastat. I no en una petita part, no. L’any passat només es va executar un terç del que estava previst.

De manera que s’imposa el pensar que tant se val la xifra que aparegui ara. Com si es diu que triplicaran la despesa prevista en ciència. Si al final no es fan servir aquests diners, tot plegat acaba quedant en un exercici de pura fantasia. A més, una fantasia depriment ja que de bon començament el pressupost és minso. La mitjana europea de despesa en ciència i tecnologia és del voltant del 2 % i en països d’aquells que un pensa que caldria imitar hi destinen gairebé el 3 %, més que res perquè saben que la ciència no és una despesa sinó una inversió. En canvi, a Espanya la despesa frega un trist 1 %.

Un 1 % del que, si fem cas de l’experiència dels últims anys, al final és quedarà en un terç o menys.

És difícil no pensar que, sota una capa de maquillatge feta de promeses i declaracions sobre com d’important és la I+D+I, la realitat és que pels qui controlen la despesa als ministeris la ciència té una valoració més que pobre. Aquell “que inventen ellos!” que va deixar anar Unamuno està fermament arrelat a la consciència i un país que actua d’aquesta manera té un futur molt pobre.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    04/04/2018 10:15

    Pons: Només és tracta de fer una tria des de les altes esferes. Un país de tecnologia i un país de serveix. Científics, enginyers, noves tecnologies? O cambrers, animadors i hostelers. No hi ha res criticable en cap de les dues opcions, però has de triar.

    Jordi. Fer el doctorat ja és complicat. Després és fàcil: toca marxar a l’estranger.

  • Jordi Garcia

    04/04/2018 9:35

    Tot això fa que avui dia sigui molt complicat dedicar-se a la recerca si no ets un fora de sèrie. Potser és factible fer un doctorat, però tenir continuïtat després es fa molt complicat.

  • Pons

    04/04/2018 8:23

    Què dius! Si aquest país motiva molt als científics! Els motiva que vagin a viure a un altre país… A Alemanya estan encantats amb els científics que els hi enviem!