Un hivern anormalment càlid? Efectivament.

Aquest hivern del 2017-2018 serà recordat pels amants de l’esquí com un dels millors de la historia. Neu abundant i temperatures fredes que l’han mantingut impecable a tot arreu. En general ha fet un fred que pelava i ens ha recordat el significat de la paraula “hivern”. Aquest anys hem gaudit d’allò que antigament era normal i que ara gairebé ens sorprèn. Un hivern que feia fred.

Aleshores és normal sorprendre’s quan veus que els climatòlegs expliquen que ha sigut un dels hiverns més càlids des que es tenen registres. Càlid? Però si feia un fred de mil dimonis i hem tingut neu a cabassos!

Això ens recorda que quan parles de l’escalfament global, el que passi a casa teva té poca importància. Que els canvis globals han de ser això: globals, i que per esbrinar com van les coses necessites dades de tot arreu del planeta. I en el cas de la Terra, resulta particularment importants les dades de temperatura a les zones polars. Doncs el cas és que mentre aquí teníem molt fred, a l’Àrtic ha fet un dels hiverns menys freds que es recorden.

Una de les coses que cal recordar sobre el canvi climàtic és que no es tracta simplement d’un progressiu augment de les temperatures. A la vida real, les coses sempre són més complicades del que sembla. Si la temperatura del planeta augmenta, molts dels equilibris que controlen els corrents d’aire, els moviments de les masses d’aire fredes i calentes i la manera com es distribueixen els gradients en les temperatures des del pol fins l’equador, quedaran alterats.

El normal era que grans bosses d’aire extremadament fred quedessin retingudes als pols, amb determinades oscil·lacions que podien arribar fins latituds baixes i generar onades de fred, però que no deixaven de ser extensions de la massa d’aire fred dels pols. Amb l’escalfament global, els límits d’aquest sistema es van afeblint i la bossa d’aire fred deixa d’estar confinada al pol i es pot desplaçar, desfer-se, trencar-se i permetre que l’aire comparativament més calent de zones més meridionals arribi a l’Àrtic. Això fa que el gel es desfaci molt més de pressa i accelera tot el procés encara més.

Per fer-nos una idea de com de destacada pot ser la situació pensem que aquest any la temperatura a l’Àrtic ha arribat a ser més de vint graus per sobre del normal. I que hi ha hagut dies en els que la temperatura de l’aire estava per sobre dels zero graus. Al Febrer! Durant l’hivern Àrtic, temperatures per sobre del punt de congelació de l’aigua…

Aleshores s’entén que la superfície de gel sigui cada vegada més i més petita. I tampoc ens ha de sorprendre, ja que si seguim abocant gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera, el més previsible és que obtinguem un efecte hivernacle.

De manera que gaudim d’aquest hivern i d’aquesta primavera anormalment normals. N’hi ha prou de fer una ullada a les gràfiques de temperatures a la zona polar per entendre que previsiblement en tindrem cada vegada menys vegades.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    05/04/2018 23:43

    Molts sembla que ho pensin. :-)

  • Pons

    05/04/2018 8:24

    No et preocupis quan ens carregem aquest planeta farem servir el de recanvi que tenim guardat per algun lloc…