Justícia quàntica?

Actúa violentamente quien  lo  hace  de  manera violenta, lo que no presenta un contenido típico plenamente coincidente con actuar con violència.”

Hi ha frases que senzillament costen d’entendre. Semblen contraries a la lògica, al sentit comú i a les definicions dels diccionaris. Tot i així, abans de saltar cal recordar que cada camp de l’activitat humana genera el seu propi argot i que molt sovint es fa difícil d’entendre pels que no son del gremi. Escoltar els arguments d’un metge, un científic, un mecànic o un advocat acostuma a ser desconcertant simplement perquè no comparteixes el codi comunicatiu.

Però tot i així, resulta empipador trobar coses que semblen tan marcadament contradictòries. Coses que no encaixen amb els fets ni amb la lògica interna de l’argument. Per això s’ha discutit molt en els últims dies l’aute d’un jutge que semblava dir que pot haver-hi violència sense haver-hi violència. O que pot “haver-hi” i “no haver-hi” violència alhora. Una mena d’argument típic de la física quàntica en el que, potser, aquell gat que pot estar viu i mort alhora potser també pot ser violent i no violent simultàniament.

L’argument, però, sembla que ha quedat desmuntat i que altres membres del gremi de la justícia no l’han donat per bo. I el cas és que, segons com, era previsible que passés ja que qui ho ha fet és un jutge alemany de la província de Slesvig-Holstein. I resulta que Max Planck, el pare de la física quàntica, era un alemany nascut a Kiel, precisament la capital de Slesvig-Holstein.

De manera que si algú coneix la manera de tractar amb arguments aparentment contradictoris en els que, igual que la física quàntica les coses són i no són simultàniament, aquests deuen ser (a més dels físics teòrics) la gent de Slesvig-Holstein. Si algú del teu barri inventa una cosa tan important com la física quàntica, presumiblement t’ho expliquen a l’escola.

Altres científics importants que van participar en el desenvolupament de la física quàntica eren de països diferents però tenien una cosa en comú: parlaven alemany. Albert Einstein va viure a Suïssa, però era alemany. Erwin Schrödinger (el del gat) era de Viena. Werner Heisenberg era alemany. Un altre era en Niels Bohr, que era danès i ignoro si parlava alemany, però no em sorprendria ja que Dinamarca és el país fronterer amb Slesvig-Holstein.

Total, que si en algun lloc hi entenen de dualitats estranyes, d’arguments aparentment contradictoris i d’afirmacions que semblen desafiar el sentit comú, aquest és Alemanya. Potser per això, també resultat ser un indret complicat per fer passar com si tinguessin un suport quàntic arguments que només deuen ser argúcies semàntiques. La física quàntica va tenir èxit al seu moment però els entesos han decidit que les descripcions quàntiques dels esdeveniments que s’han de jutjar no tenen prou suport teòric.

(Per cert que això de les argumentacions quàntiques no es limiten a la justícia. Últimament també abunden les “jugades mestres” que alhora són “improvisacions destraleres”. Això que l’important no són els fets sinó el relat se’ns està anant de les mans.)