La partició d’Àfrica

Fa uns dies va aparèixer una llarguíssima esquerda, de quilòmetres de llarg, a la zona de Kènia. De seguida es va relacionar amb el moviment tectònic que va fent que Àfrica es vagi escapçant en dues parts i que, en uns quants milions d’anys separarà la part més oriental del continent de la resta. En realitat, si mirem un mapa del continent africà, podem intuir la zona de fractura, coneguda com la vall de Rift, on apareixen un seguit de llacs i depressions en filera. Fins i tot podem adonar-nos que el mar Roig n’és la continuació i correspondria a la part que ja està submergida.

La realitat, però, és una mica més complicada. La separació de plaques continentals efectivament te lloc, però a un ritme molt lent. El Rift es va obrint a ritme d’uns pocs mil·límetres per any. I sobretot, la separació no té lloc per la superfície, sinó per l’interior del terreny. La part de l’escorça terrestre que flota sobre el magma de molt més endins. A més, en aquell indret acostuma a haver-hi molta activitat sísmica i són freqüents les petites tremolors, però l’aparició de l’esquerda no s’ha associat a cap terratrèmol rellevant. Tot plegat fa que no sigui tant clar que l’esquerda sigui una mostra palpable de la separació del continent.

Segons els geòlegs de la zona, el que ha passat està més relacionat amb un episodi de pluges intenses que han tingut i que ha fet que part del material d’origen volcànic que hi havia superficialment s’hagi anat arrossegant. Al final, el terreny de sobre s’ha quedat sense prou sustentació a sota i ha cedit, generant l’esquerda de fins a deu metres de fondària. Es veu que aquest no és un fenomen inusual per allà tot i que la magnitud d’aquesta vegada resulta notable.

De totes maneres, el fenomen de la separació en dos del continent africà no deixa de ser ben curiós. La majoria de zones per on l’escorça terrestre es va separant es troben al fons dels oceans. Son les conegudes dorsals oceàniques i en molts mapes es veuen en forma de serralades submarines que s’allarguen milers de quilòmetres. Molt rarament emergeixen a la superfície. Una part de la dorsal atlàntica que treu el nas per Islàndia en seria una excepció. En canvi, el Rift africà és una immensa zona de fractura totalment continental. A banda i banda de la vall queden visibles molts estrats geològics que han quedat elevats degut al moviment de les falles mentre el Rift s’anava obrint. Per això, la seva geologia és la millor coneguda d’Àfrica.

A la gran vall de Rift hi ha molts dels volcans africans, incloent el més conegut de tots el Kilimanjaro i el segon més alt, el mont Kenia. Això fa que bona part del terreny tingui una base de materials volcànics i que resulti relativament vulnerable a les riuades de l’estació de les pluges. També és una zona amb una diversitat extraordinària de la vida animal i per això, la imatge que tenim d’Àfrica acostuma a estar relacionada amb els grans ramats de zebres, nyus, elefants o antílops de la sabana africana. Finalment, també sembla ser on tenim les arrels els humans i la resta d’homínids que ja es van extingir, de manera que podríem dir que hi tenim un interès una mica més “personal”.

Potser aquesta gran esquerda finalment no estarà relacionada amb la partició d’Àfrica però, si més no, ha servit com un exemple excel·lent i ben visible del moviment de separació que va passant a ritme molt més lent i difícil de visualitzar. Si esperem cinquanta milions d’anys podrem veure un mar allà on ara hi ha les grans zones de pastura pels animals africans.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    09/04/2018 10:19

    Això de la ciutat ha sigut més que res per sort. Crec que el tema de mirar les línies de falles per decidir on construir no s’ho miraven gaire.

  • Rosa Roger

    09/04/2018 8:51

    Potser no caldrà esperar tan de temps, i tot i que aquest fet no estigui directament rel.lacionat amb la partició d’Àfrica, amb un altre episodi de pluges intenses, ho acaba d’esquerdar més.
    Sort que no se’ls va ocórrer, construir-hi una ciutat, malgrat que la carretera que l’atravessa deu haver patit bastant.
    Gràcies