Caos en el futur

Quan dibuixem el sistema solar, amb els seus planetes seguint unes òrbites gairebé circulars, sembla una cosa d’allò menys interessant. Van donant voltes i més voltes i podem imaginar que d’aquí uns quants milions d’anys, seguiran donant voltes i més voltes. Però en els detalls s’hi amaguen sorpreses i les lleis de la física fan que no sigui tan evident que el sistema es mantingui estable indefinidament. En un futur podria ser que experimentés algun daltabaix més que notable.

El secret és que els impulsos causats per la gravetat poden ser diferents segons estiguin situats els planetes. Si n’hi ha uns quants que a mida que donen voltes coincideixen en un determinat costat del Sol, l’atracció gravitatòria que exerceixen pot desviar lleugerament algun dels planetes petits de l’interior del sistema solar. Especialment Mercuri, el més petit de tots i que, per tant, pot ser desplaçat més marcadament.

La gràcia és que petits desplaçaments fan que el futur de les òrbites ja passi a quedar una mica modificat. I tot plegat fa que resulti endimoniadament difícil calcular amb precisió on estaran els planetes si volem fer-ho a molts milions d’anys vista. Al final, el que es pot fer són aproximacions més o menys precises i algunes d’aquestes ofereixen resultats que van del més avorrit fins al totalment catastròfic.

Per exemple, sembla que hi ha un 1 % de probabilitats que Mercuri sigui desplaçat de la seva òrbita i acabi engolit pel mateix Sol. Una altra opció és que acabi estavellant-se contra Venus. Un espectacles memorable sens dubte i que segur que alteraria el camí del nostre planeta. D’altra banda, Mart també té una probabilitat, petita però existent, de sortir expulsat del sistema solar. Seria una llauna que aconseguíssim colonitzar-lo i al final marxés fora del nostre sistema.

I els més interessants de tots. Sembla que també podria ser que Mart o Venus es vegin desviats del seu camí i acabin xocant contra la Terra! Quin nivell de probabilitat? De nou, al voltant del 1 %. Improbable,però no impossible. D’altra banda, si acabés passant, quant ens caldria esperar? Doncs uns quants milers de milions d’anys, de manera que no cal patir. Ni nosaltres, ni cap dels nostres descendents, no ho veurem. A més, el Sol esdevindrà una gegant vermella en uns set mil milions d’anys, de manera que és probable que el sistema solar desaparegui abans que els planetes comencin a perdre el senderi.

És clar que hi ha altres fonts d’incertesa. Estrelles que en el seu camí poden passar relativament a prop del nostre sistema i actuar modificant lleugerament les òrbites dels planetes exteriors, del cinturó de Kuipper o del núvol d’Oort. D’aquí un parell de milions d’anys sembla que el sistema Gliese 710 passarà pel veïnat. S’haurà de veure quins efectes té. S’haurà de veure, però de nou, no serem nosaltres qui ho veurà.

En tot cas, resulta interessant recordar que fins i tot coses tan aparentment estables, com el moviment dels planetes, poden resultar impossibles de calcular amb precisió si volem extrapolar-ho prou lluny en el futur.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    12/04/2018 17:34

    Si al menys fos contr Mart… però Venus! Amb aquella atmosfera tòxica….

  • Pons

    12/04/2018 12:55

    realment seria una molèstia xocar amb Venus ara que sóc propietari d’un piset