Arxiu del divendres, 13/04/2018

La cara oculta de l’interstici

divendres, 13/04/2018

Fa uns dies es va dir que s’havia descobert un nou òrgan (una altra vegada!), però el que havia passat “només” era que havien descobert nous detalls d’una estructura coneguda des de feia molt temps. L’interstici.

El nom ja indica de que es tracta, tot i que de vegades hi ha alguna confusió. Interstici és l’espai entre dues parts del cos. Normalment es parla de l’interstici en referència a l’espai que queda entre diferents cèl·lules, però també pot tractar-se, com en aquest cas, de l’espai entre òrgans.

Normalment es considerava un simple espai sense cap estructura especial i ple de l’anomenat líquid intersticial, que era el que feia de lubricant per facilitar els moviments entre els diferents òrgans cada vegada que ens movem, respirem, bateguem o digerim. Es tracta d’un líquid que, essencialment, era plasma sanguini que abandonava els vasos i s’escampava per les cavitats dels teixits.

Però ara han aparegut noves tècniques de microscòpia i, sobretot, noves maneres de preparar el teixit abans de mirar-lo al microscopi. Ara podem preservar millor petites estructures que fins fa poc es desfeien mentre extrèiem, preparàvem i tenyíem els teixits abans de posar-los sota l’ocular. I en fer-ho, han vist que l’interstici sembla que és més que un simple espai. Hi ha estructures cel·lulars teixint una fina xarxa de cèl·lules que deixen un seguit de cavitats connectades entre si i que són les que estan plenes de líquid. Una estructura que sembla ser més eficient a l’hora de desplaçar el líquid cap una banda o altra i permet exercir la pressió en el sentit que interessi en cada moment.

Això permet considerar l’interstici com un “teixit”? Doncs és molt discutible. Si m’ho pregunteu jo diria que no. És una estructura complexa i amb funcions particulars que segurament amaga més detalls dels que imaginàvem, però això no ho converteix en un teixit. De totes maneres, les definicions ens les inventem nosaltres, de manera que ja veurem si al final ho acaben acceptant.

Cal dir que a l’article original, els autors no deien res de cap nou teixit. Va ser en alguns comentaris a les xarxes socials que ho van suggerir. Potser com un globus sonda a veure que en pensa la comunitat científica.

Teixit o simple estructura, el fet que amagui aquesta nova complexitat obre la porta a estudiar si tot això juga algun paper en diferent malalties. Una d’evident és mirar si per aquí s’hi desplacen cèl·lules canceroses, però també caldrà esbrinar quins tipus de senyals viatgen per aquesta xarxa o quina utilitat pot tenir com a diagnòstic.

Tot això encara està per veure. I el primer serà que altres grups d’investigadors confirmin aquesta estructura. En tot cas, no deixa de ser estimulant veure que encara ens queden coses per descobrir fins i tot en els indrets més aparentment avorrits de l’organisme.