Sense gluten, però…

Passar per alt un tema important és un error que hauríem d’intentar no cometre. Però exagerar un tema important fins arribar a l’absurd tampoc és una bona idea. La banalització i els estirabots fan que deixem de prendre’ns seriosament les coses i algunes campanyes de publicitat poden afavorir aquesta banalització.

La primera sorpresa me la vaig portar en topar amb un anunci de xampú sense gluten. De fet era sense moltes altres coses, però la que em va cridar l’atenció va ser el gluten. El tema és que el gluten provoca importants problemes a les persones que pateixen celiaquia i per això és important que s’assegurin que el que mengen no inclou aquest component. És complicat perquè el gluten és una proteïna que forma part de les llavors de molts cereals, com el blat, l’ordi o la civada, que son components molt importants de les dietes actuals.

De manera que el que han d’evitar les persones celíaques és ingerir el gluten. El problema, malgrat ser més complex del que sovint es pensa, es desencadena quan la gliadina (un dels components del gluten) arriba a l’intestí i reacciona amb els limfòcits que hi ha instal·lats allà. Això posa en marxa una reacció immunològica que danya el budell i provoca la majoria de símptomes associats a la malaltia. És important destacar que no és una al·lèrgia sinó una malaltia autoimmune. S’assemblen, però no són el mateix.

Aleshores arribem al xampú i et preguntes per quin motiu és rellevant que sigui sense gluten. El xampú es posa al cabell, no es menja. En alguns productes, com ara un pintallavis, sí que podria tenir sentit vigilar que no tinguin gluten ja que es diposita als llavis, que es podrien considerar el punt d’inici del sistema digestiu. Però els cabells?

Si ens posem molt puristes, podríem pensar que és per si algú molt i molt sensible al gluten se n’empassés algunes gotes inadvertidament mentre es renta el cap. En la mateix línia estaria el cas de les cremes protectores solars sense gluten. Tampoc és un producte que t’hagis de menjar. Potser resultin útils si algú amb celiaquia es menja a petons algú que s’ha posat molta crema solar amb gluten, però la situació hauria de ser molt exagerada. Sospito que en realitat només és per la moda d’etiquetar els productes com “lliures de coses dolentes”.

Cal dir que un dels possibles efectes de la celiaquia consisteix en una reacció a la pell anomenada dermatitis herpetiforme. Però no caiguem a la trampa. És una reacció que apareix a la pell però que es desencadena pel gluten a l’intestí. El gluten dipositat sobre la pell no fa res ni tan sols a les persones celíaques.

Però és que buscant, també he trobat anuncis de, per exemple, sal “sense gluten”. Es curiós que ho anunciïn ja que la sal no hauria de portar gluten ni cap proteïna de cap tipus. Hauria de ser un mineral fet sobretot de clorur sòdic i alguns altres tipus de sals en menors proporcions. Però gluten? És cert que hi ha sals particulars a les que els han afegit elements per donar sabors i aromes determinats i en aquests casos no està de més especificar-ho, però en la sal normal no té massa sentit. De nou, imagino que va en la línia d’aquella sal que s’anunciava lliure de transgènics.

I que dir de l’aigua sense gluten? El gluten pot estar present, ni que sigui en quantitats petites en moltes begudes. Un clàssic és la cervesa, que es fa a partir de grans de cereals i, per tant, hi poden quedar restes de gluten. Altres begudes porten diferent productes afegits, però per definició l’aigua no hauria de contenir res més que aigua i una petita proporció de sals minerals. Si porta més coses, ja no es pot considerar aigua sinó beguda d’algun altre tipus. Anunciar que l’aigua no té gluten és irrellevant. També podrien anunciar que no conté restes de bacteris extraterrestres criats a Mordor per mainaderes Uruk-ai.

Tot plegat només deu ser la moda de ressaltar que el teu producte no conté coses “dolentes” per vendre una suposada puresa superior. El problema és que al final venen la imatge que coses com el gluten son dolentes (quan únicament ho és per les persones amb celiaquia) i alhora banalitzen el problema. Per algú amb celiaquia un producte lliure de gluten ha de ser realment lliure de gluten. Ja hem vist amb el tema dels sucres que si comencem a posar etiquetes només com a reclam publicitari, el risc de no prendre’s prou seriosament el problema es fa molt present.

3 comentaris

  • Pons

    16/04/2018 11:40

  • Daniel Closa

    16/04/2018 10:16

    Ni parlar-ne! Aquest blog conté gluten, lactosa, parabens, silicones, molts additius, transgènics, molta química, física, biologia i matemàtiques. I algunes coses més per acabar d’embolicar-ho.
    Està pensat per gent tolerant.

  • Joan Codina

    16/04/2018 8:57

    Hauries de començar-te a plantejar de fer artícles sense gluten. No és que en sigui intolerant.. però em senten millor sense, com el d’avui.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús