“Nevada” al cometa

Fa uns dies va circular per la xarxa unes de les imatges més espectaculars que recordo de l’exploració espacial. Es tractava del que semblava ser una intensa nevada a la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Aquell que la sonda Rosetta, de l’Agencia Espacial Europea (ESA) va visitar i on va aterrar, d’una manera més o menys accidentada, la petita sonda Philae. En fotografia ja queda sorprenent, però veure l’animació gif és, senzillament, espectacular.

En realitat, la seqüència la va fer un aficionat a l’astronomia aprofitant les imatges disponibles a la web de la ESA (enhorabona, @landru79. Em trec el barret). I la gràcia és que ens mostra un indret on sembla nevar, és a dir, on hi passen coses. Massa sovint, les imatges que tenim de planetes, satèl·lits, cometes i asteroides, mostren una decebedora immobilitat. De vegades podem veure un remoli de vent a Mart, o uns guèisers a Encèlad, però tenen poc aspecte real. No ho identifiquem com un indret físic on sigui fàcil situar-nos mentalment.

En canvi, l’animació de la tempesta de neu al cometa ens resulta totalment familiar. Un aclaparador penya segat en un costat, un terreny amb roques i pols, i partícules movent-se com si fos una autèntica tempesta de neu. No costa gens transportar-se mentalment allà.

És clar. Quan ho penses un moment de seguida comences a veure que alguna cosa falla. Als cometes sí que hi ha neu. De fet, son fets sobretot d’aigua gelada i pols. Però sense una atmosfera digne d’aquest nom difícilment hi haurà un vent que generi aquella tempesta.

La realitat és que el que veiem és més subtil. Son imatges obtingudes a uns tretze quilòmetres d’altura per la sonda Rosetta mentre orbitava al voltant del cometa i la seqüència comprimeix uns vint-i-cinc minuts de temps real. El moviment de la nau fa que el camp de visió es vagi desplaçant. D’altra banda, molts dels puntets brillants que semblen anar caient són, en realitat, les estrelles que van quedant ocultes rere l’horitzó del cometa a mida que aquest va girant. L’autor de l’animació va generar-ne una segona on queden fixades les estrelles i es pot discriminar molt millor que és cada cosa. De pas, també s’ha pogut identificar algunes estrelles i confirmar la orientació tant del cometa com de la nau.

I la resta de partícules? S’ha dit que podrien ser el rastre de raigs còsmics que, en creuar la càmera de la sonda deixen el seu rastre. Pot ser que n’hi hagi algun però la majoria semblen ser partícules de pols que probablement estan més properes a la nau que a la superfície del cometa. En tot cas, si es mira imatge per imatge, es pot seguir el rastre de moltes d’elles, cosa que seria impossible si fossin raigs còsmics.

Aquesta és d’aquelles imatges que conviden a mirar al passat i recordar que fa no gaires anys, l’únic que ens venia al cap quan ens parlaven de cometes era una mena d’estrella amb cua. Ara en canvi, veiem penya segats, sortidors de gas, naus aterrades i pols en moviment. Un canvi espectacular en molt poc temps.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    03/05/2018 21:53

    Doncs no sona malament!

  • Pons

    03/05/2018 17:47

    El proper canvi serà passar-hi les vacances de setmana santa amb la família, jo ho veig: Gerasimenko ciudad de vacaciones