Plàstic, pols, algues i escalfament polar

Que l’Àrtic està en procés d’anar-se desfent ja no ho dubta ningú. La superfície de gel és cada any menor i només es discuteix quin efecte tindrà això sobre el procés global d’escalfament que afecta al planeta. Però sovint no en som conscients del grapat de fenòmens que van passant i que cada un en major o menor mida contribueixen a modificar les condicions de l’Àrtic.

Per exemple, aquest any ja s’ha detectat una quantitat important de plàstic i, sobretot, microplàstics sobre el gel de les zones boreals. Abans era molt difícil que aquestes restes hi arribessin ja que les corrents no hi contribuïen i el mateix gel representava un obstacle important. Amb la presència de zones foses cada vegada més grans, el camí per la contaminació de plàstics ha quedat obert. Ara caldrà veure quin efecte tenen, però dubto que sigui cap efecte positiu.

Un altre problema que pateix l’Àrtic és el de la pols arrossegada, cada vegada més eficientment, pel vent. Si a sobre hi ha mines de carbó en indrets propers, l’enfosquiment de la neu per culpa de partícules de pols esdevé molt important. I com més fosca sigui una superfície, més calor capta, de manera que les zones amb neu bruta tendeixen a escalfar-se i acabar per fondre’s, molt més de pressa que si la neu es blanca i fa que la llum es reflecteixi amb més eficiència.

Però la pols, combinada amb un cert augment de la temperatura, té un altre efecte que cal tenir en compte. El creixement de les algues marines microscòpiques (el fitoplàncton) està condicionat per uns pocs factors. Essencialment llum, nutrients i temperatura. Amb l’augment de temperatura i l’aportació de nutrients que representa la pols que arriba provinent de latituds més baixes, les algues poden créixer en zones on abans els era impossible. Ara hi ha zones on hi ha algues que creixen sobre el mateix gel, donant-li un aspecte fosc i, de nou, fent que capti més energia del sol i s’escalfi més.

Cada un d’aquests fenòmens, per separat, tindria una importància limitada, però el cas és que tenen efectes sinèrgics, de manera que l’efecte final és més gran que la suma dels efectes per separat. I tot s’afegeix al de l’escalfament global causat per la presència de gasos hivernacle.

De vegades es critica que els models climàtics tenen un grau d’incertesa molt gran. El que passa és que la vida real inclou un grapat de petits efectes que combinats els uns amb els altres modifiquen el resultat final de maneres difícils de preveure. Tot i així, no oblidem que el que es discuteix no és la tendència sinó, únicament, la magnitud dels canvis.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    04/05/2018 9:16

    Em temo que la garantia haurà expirat just abans. Ens ho haurem de menjar amb patates

  • Pons

    04/05/2018 8:54

    Sort que encara guardem la factura del planeta i el podrem canviar quan ens l’haguem carregat!