A per l’interior de Mart!

Ja tenim una altra missió camí del planeta Mart.  Fa un parell de dies es va enlairar el coet Atlas V que duia a l’interior la sonda Insight, dissenyada per estudiar l’interior del planeta vermell. Ja tenim força dades de l’atmosfera i la superfície marcianes, però del seu interior encara en sabem poques coses. Aquesta missió aclarirà molts dels dubtes que encara hi ha sobre aquesta part de Mart.

Simplificant molt podríem dir que estem enviant a Mart un sismògraf increïblement sensible i sofisticat junt amb alguns aparells més. Aquesta vegada no serà un rover dels que van corrent per la superfície sinó que quedarà estàtic al lloc d’aterratge. És normal ja que el que volem és escodrinyar l’interior del planeta i per això no cal anar voltant a tort i a dret.

L’estrella de la missió és el sismògraf, dissenyat per detectar els moviments sísmics marcians de la manera més precisa imaginable. Per fer-nos una idea, pot detectar vibracions de la mida del diàmetre d’un àtom. Això, evidentment no s’aconsegueix amb un sismògraf normal. L’aparell quedarà dipositat sobre la superfície, cobert i aïllat per una cúpula en la que s’ha fet el buit i que està dins d’una altra coberta que l’aïlla dels efectes del vent i els canvis de temperatura exterior. Dins hi ha un grup de sensors que permetran detectar els diferents tipus d’ones sísmiques, i “escoltar” el que passa dins el planeta.

Un altre instrument interessant és un sensor tèrmic que s’anirà clavant dins el terreny fins una fondària de cinc metres. Així podrà situar uns quants sensors de temperatura a diferents nivells per mesurar el gradient tèrmic que es genera i d’aquesta manera avaluar el flux de calor de l’interior del planeta cap a l’exterior.

I el tercer sistema interessant és un detector de posició que permetrà identificar el moviment de rotació del planeta, de nou amb molta precisió. Els planetes tenen el moviment de rotació que tots coneixem, però hi ha altres moviments menors que li aporten un cert balanceig. Això depèn de com sigui el nucli del planeta. Segons si és líquid o sòlid segons la massa interior i com estigui distribuïda, el balanceig serà diferent. Amb aquest aparell, i mesurant com es mou el planeta, sabrem moltes més coses del seu interior.

La missió havia de sortir fa  un parell d’anys, però poc abans de la data prevista es va detectar un fallo en el sismògraf. Algunes de les peces no estaven preparades per les temperatures marcianes i no es va poder reparar a temps. Això va fer que es perdés la oportunitat del llançament i va caldre esperar dos anys per tornar a tenir Mart a tir. Un bon recordatori que això d’enviar sondes a altres planetes depèn molt de les posicions relatives. No te sentit enviar una nau a Mart quan el planeta està a l’altre costat del Sol. En el cas de Mart, les “finestres de llançament” apareixen cada dos anys, de manera que si la perds, cal carregar-se de paciència fins la propera oportunitat.

Una altra curiositat és que el llançament es va fer des de la base de Vandenberg, a Califòrnia. Això és una diferència si ho comparem amb els llançaments habituals des de Cap Canyaveral, a Florida. Quan els coets surten de la costa est ho fan en direcció a l’Atlàntic, per aprofitar la velocitat que confereix la rotació del planeta. En canvi, si surt de Califòrnia, no va terra endins i perd aquest impuls extra. Aquesta vegada no era massa greu ja que el coet era dels més potents que hi ha i el pes de la missió era relativament baix, de manera que es podien permetre prescindir de l’empenta de la rotació de la Terra. Era pràctic perquè a Cap Canyaveral hi ha molts llançaments previstos i anava bé descongestionar-lo una mica.

Ara només queda esperar mig anyet i creuar els dits el dia que la nau faci la maniobra de descens. Aquells set minuts en que la missió se la juga de veritat. Mentrestant, paciència.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    08/05/2018 13:54

    Pons. Si s’estan molt quiets igual passen desapercebuts

    Jordi. De fet, la major part de la tecnologia i també dels problemes, te a veure amb això

  • Jordi

    08/05/2018 13:20

    El primer que penso és com s’ho fan perquè uns sensors tant precisos i sensibles siguin fiables deprès dels sotracs que segur tindran durant el el viatge i l’aterratge.

  • Pons

    08/05/2018 12:57

    Per fi descobrirem la civilització de llangardaixos humanoides que habiten el interior de Mart!