L’amic científic

Qui té un amic, té un tresor, però si l’amic (o amiga, evidentment) és científic, el tresor serveix per algunes coses inesperadament valuoses:

Et pot tranquil·litzar sobre els teus hàbits de vida. Et farà veure que no són massa saludables, però tampoc són tan dolents!

T’aclarirà dubtes sobre quins son els millors suplements pels aliments. Et recordarà que tots són irrellevants. Ni vitamines, ni omega tres, ni bífidus, ni magnesi, ni col·lagen, ni res de tot això et fa punyetera falta.

Et salvarà de fer el ridícul cada vegada que algú et vulgui fer creure alguna notícia falsa relacionada amb la ciència. No, les boles de colors no cauen ordenades. És una animació per ordinador!

Quan estiguis malalt i descobreixis notícies espantoses al buscar per Google, et tranquil·litzarà fent-te veure que no n’hi ha per tant i que quasi tot el que trobes per internet és fals o exagerat.

T’ajudarà a destriar ciència i pseudociències. Ja hauries de ser prou gran per notar-ho tu solet, però l’amic et donarà un valuós cop de mà.

Sobre el món que ens envolta et regalarà piles d’informació, totalment prescindible i irrellevant, però que fa gràcia saber.

En aquests temps complicats, podràs parlar sobre ciència i deixar el procés de banda durant una estona. Avui en dia ja resulta més gratificant parlar sobre el càncer que sobre el que es cou a l’Audiència Nacional.

Cal dir, en honor a la veritat, que els amics científics també tenen algun inconvenient.

Et tallarà el rotllo amb les pel·lícules fent-te notar les errades científiques, les vegades que les lleis de la física no es tenen en compte i les ocasions en que el protagonista no hauria sobreviscut de cap manera.

Analitzarà les probabilitats de guanyar la loteria i et farà sentir ximple per comprar una cosa en la que la immensa majoria de la població hi perd diners

Et desmuntarà les propostes “verdes” de les campanyes dels diferents partits polítics fent-te notar que moltes són irrealitzables. Ja sabies que els dels altres partits mentien, però destrempa descobrir que els teus també.

En tot cas, els avantatges superen als inconvenients. Si tens un amic científic, cuida’l i no l’abandonis (ell mai no ho faria). Ep! Sobretot que sigui un bon amic! Que científics poca -soltes també n’hi ha.

5 comentaris

  • Sinera

    10/05/2018 18:49

    De fet, sovint n’he tret molt de tu… Els que no som científics necessiten gent com tu, més que el pa que mengem! I mira que té valor estar al peu del canó durant tants anys. També en això ets un mestre!

  • jordic

    10/05/2018 12:05

    (I pels que som “l’amic científic”, recordeu que és important regular tots els aspectes que comentes, tant els positius com, sobretot, els negatius… Pel que diuen, i en general, podem pecar de pesadets els “amics científics”,,,

  • Joan Codina

    10/05/2018 10:12

    Jo per substituir l’Audiencia proposo parlar del seu corresponent físic, el dimoni de Maxwell.

  • Eva

    10/05/2018 9:47

    Un amic, científic o no, és un tresor. Però per a moltes d’aquestes coses tampoc no cal cap científic: n’hi ha prou amb pensar-hi una mica.

  • XeXu

    10/05/2018 8:58

    Home, això és si l’amic científic és com tu! Però per entorn laboral jo tinc molts amics, perdó, coneguts científics, i molts d’ells alimenten les ximpleries en les que cauen els no iniciats. El meu darrer post l’he dedicat a un científic que en teoria té més formació que jo. També té més barra que jo, tot s’ha de dir. Així que sí, un amic científic et pot ajudar a veure que no tot el que es diu és cert, però també pot aprofitar la seva condició per fer conferències de la seva ‘religió’, i et vénen ganes d’estrangular-lo.