Frikades històriques

La història de la ciència inclou un grapat de frases cèlebres que, com passa en la resta de camps de l’activitat humana, mai no pots estar segur si realment es van pronunciar o no. Moltes també tenen un rerefons social o un missatge que fa gràcia i acaben popularitzant-se fins esdevenir icones culturals. És el cas de la coneguda frase atribuïda a Albert Einstein: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana”. Però el cas és que algunes altres frases que van tenir el seu puntet de gràcia no s’han popularitzat perquè, simplement, resulten incomprensibles a no ser que siguis algú especialitzat en el tema al que fan referència.

Per exemple, un telegrama molt famós en zoologia el va enviar en W.H. Caldwell a una reunió de l’Associació Britànica de Montreal. El text del missatge, de només quatre paraules, va causar un daltabaix en la història de la zoologia. Deia simplement: “Monotremes ovípars, òvul meroblàstic”.

El que havia descrit era la característica que feia extraordinàriament particular l’ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus). Estava especificant que era un mamífer que ponia ous i que els seus òvuls es dividien a l’estil dels rèptils i no dels mamífers placentaris. Diuen que ho va fer tant resumit degut al preu que costava cada paraula enviada en telegrama, però igual només volia presumir. Ves a saber!

Una altre manera de dir les coses que deixaria parat a la major part de les persones la va fer l’any 1903 el matemàtic Frank Nelson Cole, en una sessió de la American Mathematical Society. Va ser una conferència silenciosa. No va dir ni una paraula. Es va limitar a anar a la pissarra i escriure:

2^67 – 1 = 193 707 721 x 761 838 257 287

Fet això, va deixar el guix i el públic assistent es va posar en peus per aplaudir.

Tot plegat era un problema matemàtic que, previsiblement, només trencava el cap als matemàtics. Feia temps se sabia que la primera part de la igualtat, el 2^67 – 1, era un número que es podia obtenir multiplicant dos números primers, però ningú sabia quins eren aquests dos números primers. Cole havia estat treballant-hi tres anys i finalment els havia descobert. Un passatemps irrellevant? Potser no. Bona part dels sistemes d’encriptació que es fan servir es basen en la dificultat per trobar aquesta mena de coses.

Un altre matemàtic conegut, en David Hilbert, també va generar una anècdota famosa en el mundillo de les matemàtiques. Va anunciar que faria una conferència titulada “Demostració del darrer teorema de Fermat”. Aquest era un altre problema que duia de corcoll als matemàtics i, naturalment, l’anunci va genera força expectació. Després va resultar que la conferència va tractar un altre tema, i quan li van preguntar el motiu, la resposta va ser que “el títol només era per si l’avió amb el que venia s’estavellava”. Eren els primers temps de l’aviació i, per un matemàtic, morir just abans de presentar una demostració com la del teorema de Fermat és una manera infal·lible de deixar tothom intrigat i guanyar-se la fama i la llegenda.

Un altre conegut missatge de J. Lejeune Dirichlet, també matemàtic, ja no resulta tan difícil d’entendre. Per avisar al seu sogre que havien tingut un fill va enviar un simple  “1 + 1 = 3”. Aparentment no va considerar necessari explicar detalls sobre el part, el sexe de la criatura, com estaven el nado i la la mare ni res del que a les persones normals ens fa gràcia saber.

I és que de frikis n’hi ha hagut sempre. Ara simplement es fan més visibles.