Grups sanguinis i grups humans

Per quins motius cal estar pendent de veritat dels propis orígens o dels orígens d’algú altre? Doncs probablement seria en el cas d’un trasplantament d’òrgans, una teràpia basada en cèl·lules mare o un seguit de transfusions de sang. I fins i tot en aquests casos, cal dir que el grau de compatibilitat no es veu gaire afectat pel nombre de cognoms originaris de la mateixa zona que compartim.

Però algunes vegades sí que val la pena fixar-s’hi. Per exemple, fa un temps alguns bancs de sang anglesos van fer una campanya per buscar donants de sang d’ètnia negre. No cal dir que de seguida van començar els retrets per un suposat racisme, però evidentment hi havia un motiu amagat en una curiosa particularitat del grup sanguini Rh.

Ja sabem que per mirar si les transfusions de sang son compatibles es mira primer que res el sistema ABO. Això fa referència a unes proteïnes que hi ha a la superfície dels glòbuls vermells. Pots tenir la proteïna del tipus A i seràs del grup A, la del tipus B si ets del grup B, pots tenir les dues (i seràs AB) o pots no tenir-ne cap i seràs del grup O (o zero). A partir d’aquí hi ha les tables que es fan servir per mirar compatibilitats entre donants i receptors, però el sistema és relativament senzill.

Després hi ha el grup Rh. En aquest cas, podem dir que va més o menys igual. Una proteïna que la pots tenir (i ets Rh positiu) o pots no tenir-la (i seràs Rh negatiu). Però resulta que el sistema Rh és una mica més complicat del que pot semblar. De fet inclou diferents gens que regulen per diferent proteïnes, les més importants de les quals son les anomenades D, C i E. Quan parlem de Rh positiu o negatiu en realitat ens referim a la proteïna D. Però que passa amb les altres dues? Doncs que pots ser C positiu o C negatiu i E positiu o E negatiu. Això ho simplifiquen fent servir majúscules i minúscules, de manera que pots ser CE, Ce, cE o ce i per cada combinació pots ser D si ets Rh positiu, o d si ets negatiu (Sí; una mica embolicat)

El cas és que una combinació a tenir en compte és la gent que té el factor Rh positiu, però les proteïnes c i e negatives (Dce). Aquesta combinació s’anomena Ro i per una única transfusió no és important però en algunes malalties que requereixen transfusions freqüents, és molt millor fer servir el mateix tipus de sang, de manera que cal buscar sang del tipus ABC que sigui però que pel factor Rh siguin el poc freqüent Ro. I aquí hi ha la importància dels ancestres. Entre els caucàsics, només el 2 % de la població presenta el grup Ro.En canvi, en persones d’ètnia negre la freqüència d’aquesta combinació és deu vegades superior. De manera que en poblacions on es previsible que calgui fer transfusions freqüents a persones d’aquesta ètnia, cal mirar de tenir prou reserves de sang que sigui compatible. Per això els bancs de sang anglesos feien campanyes destinades a animar als potencials donants “negres”. Simplement perquè sabien que entre ells hi hauria més donants del grup Ro.

Ep! No oblidem que això són casos particulars. En la resta de situacions el fet que el donant de sang sigui blanc, negre, groc, rosadet o pigat és ben igual.

5 comentaris

  • Eva

    17/05/2018 14:01

    Molt interessant.

  • Daniel Closa

    17/05/2018 9:58

    Tens raó. El primer que es fa sempre es la prova per esbrinar-lo o verificar-lo.

  • JordiC

    17/05/2018 9:30

    No cal saber el grup sanguini. Per protocol mai et faran una transfusió a partir de la informació que donis. Sempre et faran la prova per descobrir/confirmar el teu grup. Fer cas d’una informació errònia surt massa car.

  • Daniel Closa

    17/05/2018 9:02

    Home! Doncs aquesta és una informació que cal recordar! Mai fa falta, fins el dia que fa falta.

  • Pons

    17/05/2018 9:00

    La meva mare sap uin grup de sang sóc jo mai ho he recordat…