No sense dones

Parlar, opinar, indignar-se, signar un manifest, tot això està molt bé, però resulta poc rellevant a la llarga. El que compta son els fets, que de bones intencions l’infern n’és ple. I fa poc vaig veure una iniciativa que al menys no semblava quedar-se en les simples paraules. En referència a la eterna poca visibilitat de les dones en camps tradicionalment masculins, un grup d’acadèmics s’ha compromès públicament a no participar en actes com ara meses rodones, o esdeveniments similars, que siguin de més de dues persones i en els que al menys no hi hagi una dona en qualitat d’experta.

La idea és de sentit comú, però m’he trobat, o m’ha semblat entendre, que està limitada a ciències socials (economia, política i coses similars). Aleshores em pregunto per quin motiu no hi ha una iniciativa similar en ciències de les “dures”? O en humanitats? Que coi! Per quin motiu s’ha de limitar a cap àmbit del coneixement?

Curiosament, als comentaris que he pogut llegir, de seguida n’he trobat amb algunes de les trampes que es fan servir en aquests casos. El més clàssic: Que passa si els millors experts són homes? Hem de substituir-los per dones només per complir?

La trampa és pensar que existeix aquest concepte de “el millor expert”. Dubto molt que, al menys en ambients acadèmics , existeixi aquesta criatura mitològica del “millor expert de tots”. El que hi ha és un grup de persones que destaquen en un o altre aspecte i és extremadament rar que entre el grup no hi hagi alguna dona. Normalment el que hi ha son molts romanços i excuses (també cal dir que en el cas de molts dels “millors experts del mon” tampoc n’hi ha per tant).

En ocasions pot haver-hi algun figura que destaqui. Però vinga! A la majoria d’actes acadèmics, meses rodones i congressos diversos, els assistents són membres brillants de la comunitat científica concreta, però tampoc hi ha tantes reunions de premis Nobel. Això de pensar que no hi ha dones perquè calia portar als millors del millors, l’elit més sublim, el súmmum de la saviesa i resulta que tots eren homes ja no s’ho empassa ningú que tingui una mica d’idea de com és el mon actual. De veritat coneixeu algun camp en el que entre el grup dels suposadament més destacats no hi hagi cap dona?

També hi ha qui rondina esgrimint que no vol participar en sistemes de quotes. Realment, això de les quotes és un pedaç i el millor és que ja no calgui fer-ho servir. Però aquí no s’esmenta cap quota, cap percentatge, no es demana ni tan sols paritat. Només que les dones no siguin absents. Podríem dir que és la versió mínima de les quotes. No em sembla greu. En tot cas, molt menys que la massa freqüent quota zero amb que les dones queden representades.

He de dir que fent memòria diria que cada vegada m’he trobat amb menys actes en els que no hi hagi cap dona. Certament molts menys que quan vaig començar la carrera. Un bon senyal, les coses com són, però també és veritat que encara queda camí per fer. I no fer el joc a mantenir la invisibilitat femenina és una bona manera de fer camí.

5 comentaris

  • Pons

    21/05/2018 11:20

    No deixaré un comentari en un post d’aquest blog fins que no vegi abans el comentari d’una dona :P

  • Sinera

    18/05/2018 21:27

    Al camp de l’ensenyament sí que hi ha una bona equiparació entre ambdós sexes. Esperar que els mascles assumeixin que van ser parits per una dona…

  • Vicent Bosch i Paús

    18/05/2018 18:05

    Jo treballava al SEPE i la majoria eren dones a tots els nivells.

  • Daniel Closa

    18/05/2018 9:22

    Joan: Això també és veritat. Conec més d’un cas en que costava Deu i ajuda que s’animessin a participar. Aquest reflex també s’ha de canviar.
    Els millors… aix! Conec algun d’aquests suposats “millors” que… en fi, millor callo.

  • Joan Codina

    18/05/2018 9:11

    Quan he estat organitzant i tenint-ho en compte ha costat, sobretot quan demanes representants d’institucions.

    PS. La dels millors dels millors fa riure. No has dit el més important. Quasi mai se’ls convida a aquests éssers mitològics.