Arxiu del dilluns, 28/05/2018

La flor mutant

dilluns, 28/05/2018

Les roselles (Papaver rhoeas) són unes de les flors més típiques d’aquesta època de l’any. Abunden especialment en terrenys de secà, on el seu color destaca per entre mig de molts camps de cereals. És una cosa que no fa gens de gràcia al pagès, però que dona un colorit espectacular a molts indrets. Mirada de prop, la rosella és una flor més aviat lletja. Els seus quatre pètals, mig sobreposats, tenen una textura molt feble i si no fos pel color vermell esclatant que acostumen a lluir, les catalogaríem com a flors poc interessants.

Però mai saps on salta la sorpresa. Fa un parell de setmanes anava passejant per un dels camins de la Segarra que, naturalment, estava flanquejat per grapats de roselles, quan de sobte vaig veure una cosa estranya de reüll. M’hi vaig acostar i efectivament era curiós. Una petita rosella que tenia tres pètals vermells i un de blanc.

Això em va fer recordar les classes de genètica en les que es buscaven mutants que mostressin alguna alteració en el color. El que fèiem servir a la facultat eren mosques del vinagre (Drosophila melanogater) que enlloc de tenir ulls vermells els tinguessin blancs, però la idea era la mateixa. En algun moment del desenvolupament d’aquella rosella, alguna cèl·lula havia patit una mutació que li havia fet perdre la capacitat de generar el color vermell.

Després vaig buscar que era el que donava aquest color i vaig trobar que eren unes molècules de la família de les antocianines, principalment pelargonidines i cianidines. La manera com les plantes els fabriquen és ben coneguda i inclou un grapat de passos enzimàtics que poden donar diferents compostos. Segons les proporcions d’uns i altres sortirà un color que varia entre el blau i el vermell. Ara bé, la flor amb la que vaig topar no en tenia cap de color en aquell pètal, de manera que puc suposar que la mutació afectava un dels passos inicials de la via metabòlica. Per descomptat, no tinc ni idea de quin pas concret era.

Aparentment semblava que la mutació havia afectat les cèl·lules que després donarien lloc a aquell pètal, però la cosa era més complicada. Una mirada més atenta va revelar que la part blanca afectava un pètal… i una petita part del pètal veí. No era simplement que tingués un pètal blanc.

Això permet especular una mica més. En algun moment del desenvolupament de la flor, hi ha determinades cèl·lules que queden encaminades a convertir-se en pètals. Com que el color blanc afectava un pètal sencer i parcialment al veí, podem deduir que la mutació va tenir lloc “abans” que les cèl·lules es diferenciessin a “formadores de pètals”. Si fos després, el canvi de color estaria restringit a un únic pètal.

Tampoc se si afectava a tota la planta o només a la flor. Naturalment, una mutació que impedeix que es fabriqui un pigment només és fàcil de veure a simple vista en les zones acolorides de la planta. Potser part de la tija també tenia la mutació, però com que no fabrica pigments, passaria desapercebuda a no ser que féssim una anàlisi genètica de les cèl·lules de la tija.

En tot cas, aquella floreta em va fer reviure com s’ho feien abans per anar deduint, gràcies a les mutacions, les etapes en les que s’anava formant un organisme. De vegades, una mica d’observació i una certa quantitat de lògica pot permetre treure conclusions d’allò més interessants!