Arxiu del dimarts , 29/05/2018

I si passéssim de Lamarck?

dimarts , 29/05/2018

Pot semblar curiós, però encara hi ha qui afirma que la Teoria de l’evolució és falsa, que no està prou demostrada, que no és científica o que “només és una teoria”. Després d’aquesta afirmació acostumen a deixar anar un seguit d’arguments que, gairebé sempre, el que demostren és que no han entès en absolut de que va la teoria de l’evolució. Es diu que no hi ha formes intermèdies, que les datacions son incorrectes, que de l’atzar no pot sorgir l’ordre, s’esgrimeix erròniament algun principi de la termodinàmica i s’esmenta l’engany de l’home de Piltdown.  Tot plegat, un munt d’errors que els permeten justificar la seva creença personal.

El que resulta inquietant és que tanta gent en realitat no entengui correctament la Teoria de l’evolució. Després de tot no és tan complicada si ens limitem a les línies general. Però el cas és que moltes persones que afirmen entendre-la, resulta que tenen en ment una idea distorsionada de la teoria.

De vegades m’he vist argumentant amb algú sense trobar manera d’entendre’ns fins que m’he adonat que discutíem teories diferents. Per descomptat, la frase de la supervivència dels més forts (dels més adaptats, dels més vàlids…) la té tothom en ment, però sembla que no acaba de quedar clara la manera com alguns arriben a ser més adaptats que altres. I tinc una sospita sobre el culpable. Potser la manera com s’explica l’evolució a l’escola sigui correcta sobre el paper, però un fracàs en la pràctica.

Normalment es parla de l’evolució esmentant el problema que tenien els naturalistes de fa un parell de segles per explicar la immensa diversitat de formes de vida que hi ha al planeta. Aleshores apareixen les primeres idees sobre evolució, alguna referencia a l’avi de Darwin i, mai falta, la hipòtesi de Lamarck representada per la girafa estirant el coll per arribar a les fulles de més amunt. Tot seguit s’explica que allò és incorrecte i que Darwin va proposar el mecanisme que ara donem per bo: la selecció natural. És una mica el que es fa amb les teories de Ptolomeu i Copèrnic.

Quin és el problema en el cas de l’evolució? Doncs que, encara que no ho sembli, massa alumnes acaben quedant-se amb la idea que proposava en Lamarck. El dibuixet de la girafa i el mecanisme que proposava és molt més simple i entenedor que no pas el de Darwin. Tothom diu que sí, que ja ho entén, però quan rasques una mica sovint descobreixes que la versió que tenen en ment és la de la maleïda girafa esforçant-se a estirar el coll.

En realitat és normal que sigui així. Als nanos joves els resulta simple imaginar que una girafa pot modificar el seu cos igual que un atleta modifica la seva musculatura. En canvi, pensar en una població en la que hi ha diferents varietats de determinats caràcters, especular sobre l’èxit reproductiu dels millor adaptats per casualitat a les condicions canviants del medi ambient i un nou pas en la següent generació en la que la mitjana d’individus amb una característica seleccionada serà més elevada costa més d’interioritzar. O, més probablement, s’aprèn correctament, però passats els anys, quan els records del que es va estudiar es va diluint, la versió de la girafa és més simple de recordar i per tant és la que queda.

I aleshores em pregunto… realment cal explicar Lamarck d’entrada? En teoria va molt bé explicar el camí erroni per després ressaltar el correcte. Però si en el cas de l’evolució el resultat és que molts acaben recordant la girafa de la versió errònia, potser caldria buscar una altra manera. A més, resulta injust pel pobre Lamarck, un gran naturalista, ser recordat només per la seva teoria errònia. Potser d’entrada podríem saltar-nos aquesta part que, sembla que només serveix per confondre, i deixar les comparatives de les teories de l’evolució pels estudiants ja més encaminats a temes relacionats amb la biologia i altres branques de les ciències de la vida.

En realitat és un tema a decidir pels professors i pels pedagogs, però si del poc que s’explica sobre l’evolució el que queda és la versió incorrecta, em sembla un bon indicatiu que caldria trobar una manera diferent de plantejar-ho.