I si passéssim de Lamarck?

Pot semblar curiós, però encara hi ha qui afirma que la Teoria de l’evolució és falsa, que no està prou demostrada, que no és científica o que “només és una teoria”. Després d’aquesta afirmació acostumen a deixar anar un seguit d’arguments que, gairebé sempre, el que demostren és que no han entès en absolut de que va la teoria de l’evolució. Es diu que no hi ha formes intermèdies, que les datacions son incorrectes, que de l’atzar no pot sorgir l’ordre, s’esgrimeix erròniament algun principi de la termodinàmica i s’esmenta l’engany de l’home de Piltdown.  Tot plegat, un munt d’errors que els permeten justificar la seva creença personal.

El que resulta inquietant és que tanta gent en realitat no entengui correctament la Teoria de l’evolució. Després de tot no és tan complicada si ens limitem a les línies general. Però el cas és que moltes persones que afirmen entendre-la, resulta que tenen en ment una idea distorsionada de la teoria.

De vegades m’he vist argumentant amb algú sense trobar manera d’entendre’ns fins que m’he adonat que discutíem teories diferents. Per descomptat, la frase de la supervivència dels més forts (dels més adaptats, dels més vàlids…) la té tothom en ment, però sembla que no acaba de quedar clara la manera com alguns arriben a ser més adaptats que altres. I tinc una sospita sobre el culpable. Potser la manera com s’explica l’evolució a l’escola sigui correcta sobre el paper, però un fracàs en la pràctica.

Normalment es parla de l’evolució esmentant el problema que tenien els naturalistes de fa un parell de segles per explicar la immensa diversitat de formes de vida que hi ha al planeta. Aleshores apareixen les primeres idees sobre evolució, alguna referencia a l’avi de Darwin i, mai falta, la hipòtesi de Lamarck representada per la girafa estirant el coll per arribar a les fulles de més amunt. Tot seguit s’explica que allò és incorrecte i que Darwin va proposar el mecanisme que ara donem per bo: la selecció natural. És una mica el que es fa amb les teories de Ptolomeu i Copèrnic.

Quin és el problema en el cas de l’evolució? Doncs que, encara que no ho sembli, massa alumnes acaben quedant-se amb la idea que proposava en Lamarck. El dibuixet de la girafa i el mecanisme que proposava és molt més simple i entenedor que no pas el de Darwin. Tothom diu que sí, que ja ho entén, però quan rasques una mica sovint descobreixes que la versió que tenen en ment és la de la maleïda girafa esforçant-se a estirar el coll.

En realitat és normal que sigui així. Als nanos joves els resulta simple imaginar que una girafa pot modificar el seu cos igual que un atleta modifica la seva musculatura. En canvi, pensar en una població en la que hi ha diferents varietats de determinats caràcters, especular sobre l’èxit reproductiu dels millor adaptats per casualitat a les condicions canviants del medi ambient i un nou pas en la següent generació en la que la mitjana d’individus amb una característica seleccionada serà més elevada costa més d’interioritzar. O, més probablement, s’aprèn correctament, però passats els anys, quan els records del que es va estudiar es va diluint, la versió de la girafa és més simple de recordar i per tant és la que queda.

I aleshores em pregunto… realment cal explicar Lamarck d’entrada? En teoria va molt bé explicar el camí erroni per després ressaltar el correcte. Però si en el cas de l’evolució el resultat és que molts acaben recordant la girafa de la versió errònia, potser caldria buscar una altra manera. A més, resulta injust pel pobre Lamarck, un gran naturalista, ser recordat només per la seva teoria errònia. Potser d’entrada podríem saltar-nos aquesta part que, sembla que només serveix per confondre, i deixar les comparatives de les teories de l’evolució pels estudiants ja més encaminats a temes relacionats amb la biologia i altres branques de les ciències de la vida.

En realitat és un tema a decidir pels professors i pels pedagogs, però si del poc que s’explica sobre l’evolució el que queda és la versió incorrecta, em sembla un bon indicatiu que caldria trobar una manera diferent de plantejar-ho.

9 comentaris

  • Daniel Closa

    30/05/2018 0:05

    Panerot: Ah! Si es fa dedicant-hi prou temps, segur que es pot explicar tot sense problemes. Però vistos els resultats, sospito que els docents aneu més que collats amb el programa i el temps que es pot dedicar a l’evolució és més aviat escàs.

    Joan Talarn: Sí que és potent, sí. Li passa com amb la imatge de la marxa evolutiva. La que va presentant diferents etapes des del ximpanzé fins l’humà modern. És incorrecta, però és imbatible.

    Jordi G: La Biston betularia és una bona manera de contrarestar. I si deixes les girafes de Lamarck per més endavant, tot deu ser mes senzill.

  • Jordi G

    29/05/2018 22:15

    Deixeu-vos estar de colls i de girafes… Jo vaig directe a la Biston betularia i oli en un llum!! ;)

    http://www.recercaenaccio.cat/jocs-i-recursos-educatius/el-joc-de-levolucio/

  • Joan Talarn

    29/05/2018 17:52

    Molt bona reflexió. Com a docent estic d’acord.
    Lamarck és més fàcil d’entendre, i el dibuix de les girafes és molt potent. És una llàstima que alguns alumnes es quedin només amb aquesta idea.
    Si es pogués trobar una/unes imatges que visualitzés el concepte d’evolució i selecció, seria molt útil per contraposar-la. Si no, estic d’acord en deixar de racó en Lamarck, si més no per més endavant.

  • Panerot

    29/05/2018 10:57

    Molt interessant. Jo també sóc docent i moltes vegades dubto si explicar el lamarckisme. He decidit que si, que si es fa bé, és útil explicar les idees errònies … per després incidir en la veritat. De fet, la idea preconcebuda que tenen sobre el mecanisme d’evolució és justament lamarckiana, Ho expliques (fet servir l’exemple de la girafa o qualsevol altre) i després els poses a prova amb un altre exemple. Per exemple, el de les resistències a verins. Te n’adones que alguns no ho havien entès bé … i tornes a començar: què hagués passat si tots els insectes haguessin estat sensibles al verí des de bon començament?.
    Trobo que també és molt útil comparar la selecció natural amb l’artificial (al cap i a la fi Darwin en sabia molt, de selecció artificial): “Què hagués passat si els llops no haguessin presentat certa variabilitat natural?” . “S’haguessin aconseguit els actuals races de gossos?”.
    Per suposat, hi ha moltes altres idees errònies que cal desterrar, com ara que l’evolució pot tenir lloc en la mateixa generació (i en aquest punt, el teu post sobre en Pikachu és una ajuda excel·lent!).
    Però si hi dediques temps i ganes, ho acaben comprenent. Al cap i a la fi, el mecanisme proposat per Darwin és d’una simplicitat i elegància bellíssimes.
    Només un apunt: quan estan en cursos més avançats i els parlo de la transmissió horitzontal de gens, els comento que en el cas dels bacteris (i només en aquest cas!) potser Lamarck tenia una mica de raó.

  • Daniel Closa

    29/05/2018 9:25

    Joan. La manera com s’esgrimeix el segon principi de la termodinàmica referent a l’evolució és dels que fa més riure. Deixa clar que no saben res d’evolució ni de termodinàmica!

  • Daniel Closa

    29/05/2018 9:24

    JordiC: Curiosament, la majoria de les coses que s’associen a l’evolució són, en realitat, errònies. Ni supervivència del més fort, ni la marxa de l’evolució del mico a l’home, ni el paper que se li atribueix a l’atzar, ni les formes intermèdies tenen el paper que la majoria de persones donen per suposat. Queden conceptes erronis en molts temes (molta gent encara creu que a l’estiu la Terra és més propera al Sol que durant l’hivern), però en evolució s’hi acumulen com en pocs.

    Rosa. Ep! No proposo omitir-lo. Només suggereixo no començar per la idea errònia i senzilla d’entendre.
    I no crec que sigui un problema només de la imatge. Triem la que triem, el lamarckisme sempre serà més intuïtiu que la selecció natural.
    (Per cert, tinc entès que Lamarck mai no va fer servir l’exemple de la girafa!)

  • Joan Codina

    29/05/2018 9:18

    Qui no ha vist sorgir ordre del desordre?? Hauríem de començar per aquí.

  • Rosa Roger

    29/05/2018 9:08

    Estic molt d’acord amb l’ insistència en l’evidència i no en l’omissió sota cap concepte.
    Potser la solució passaria per trobar una imatge tan gràfica i més punyent que la de la girafa i el coll llarg

  • JordiC

    29/05/2018 8:45

    Sabent l’error (que puc constatar com a docent) potser l’adequat és insistir en fer-lo evident, enlloc d’ometre’l… però m’ha encantat l’article.
    Només t’ha faltat afegir-hi l’altre gran error (i aquest sovint provinent d’explicacions fetes des d’altres matèries): l’evolució dels humans (que si quedarem calbs, que si ens desapareixerà el dit petit del peu, que si ens creixerà el cap ..). Costa aconseguir convèncer als adolescents que nosaltres mengem a part i que l’evolució tecnològica ha substituït a la natural…