Temps de canvis sobtats

La situació s’havia mantingut inalterable durant tant temps que ja semblava inversemblant la possibilitat de qualsevol canvi. Fins i tot s’havia establert com a normal l’activitat depredadora dels més ben posicionats en la lluita pel control del territori. Carronyaires assedegats de poder s’anaven fent cada vegada més i més grans, impedint per la força que altres opcions més modestes tinguessin cap oportunitat de triomfar. Semblava que ja no hi havia manera de modificar el destí i que els hipotètics canvis nomes serien per empitjorar les coses, però…

Amb el temps aprens que les coses poden canviar d’un dia per l’altre i que l’imprevist està a la volta de la cantonada. Finalment va arribar un moment en que tot es va accelerar i les coses van començar a canviar definitivament. Els tirans que havien esdevingut els amos incontestables van veure com el terra que trepitjaven ja no era tan segur i que el que semblaven suports inamovibles es desfeien com sucre.

Quan va arribar el moment, altres supervivents més modestos van veure la seva oportunitat i alguns (no tots) la van saber aprofitar. El vell règim s’enfonsava i un altre de nou prenia les regnes del poder. No és que els nous dipositaris del poder fossin essencialment millors. Simplement hi va haver un canvi més sobtat del que ningú podia imaginar, i els canvis sempre generen una certa il·lusió.

El que els va sentenciar va ser, amb  tota probabilitat, un meteorit que es va creuar amb el camí de la Terra i que amb l’impacte va generar un seguit de canvis ambientals als que els dinosaures, amos i senyors del planeta, no van poder fer front. Fins i tot per ells, acostumats a exercir el poder, hi ha límits. Poc després de l’impacte, les petjades dels tiranosaures van deixar de sentir-se pel planeta. Els amos i senyors indiscutibles durant milions d’anys, van veure com els seus privilegis quedaven tocats i enfonsats. Dinosaures en liquidació.

Podria semblar que la vida va seguir imposant-se i que en poc temps es va reprendre la normalitat, simplement posant altres criatures al capdamunt de la piràmide del poder, però les coses no van anar ben bé així. Durant un temps relativament llarg, les xarxes de relacions entre els diverses espècies van quedar massa tocades per reprendre el funcionament normal. Espècies oportunistes van mirar de fer-se el seu lloc mentre que els carronyaires van proliferar amb un cert èxit.

Finalment, els mamífers van resultar ser els millors a l’hora d’adaptar-se al territori abandonat pels dinosaures i amb el temps van acabar per fer-se dominants. No es que fossin millors que els dinosaures (tot i que si els ho preguntéssim segur que ells s’hi consideraven), només van tenir sort i van saber aprofitar els avantatges que el destí els va oferir. Rèptils i amfibis van tenir menys vista i van seguir a l’ombra dels que tallaven el bacallà.

Els dinosaures no van desaparèixer del tot. Alguns, relativament petits i amb el cos ple de plomes, van sobreviure i van seguir amb la seva existència. Ara en diem aus i s’han fet amos d’alguns territoris, però estan molt lluny de la gloria que els seus avantpassats van tenir. Però tampoc cal exagerar les coses. Els moment del canvi van ser convulsos, però a la llarga van canviar poques coses. Les xarxes de poder es van mantenir, simplement substituint unes espècies per unes altres. La llei del més fort es va seguir aplicant implacablement i la vida va seguir el seu camí.

6 comentaris

  • Sergi

    01/06/2018 21:54

    Molt fi….

  • Daniel Closa

    01/06/2018 18:59

    Pons: Coincidència. Pura i dura coincidència, per descomptat!

    Vicent: És el que intentaran, naturalment. Jo en el seu lloc es el que intentaria.

    Jordi Garcia: Carpe diem, quam minimum credula postero

  • Jordi Garcia

    01/06/2018 17:50

    No us hi feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la (Joan Fuster)

  • Vicent Bosch i Paús

    01/06/2018 14:00

    Serà un canvi lampedusià?

  • Pons

    01/06/2018 10:20

    Ara ja la veig la imatge, màgia!

  • Pons

    01/06/2018 10:20

    Qualsevol relació amb la política es pura coincidència, no?

    PS: Maca la foto que no puc veure