Arxiu del dimarts , 5/06/2018

Un nou pas en la immunoteràpia contra el càncer

dimarts , 5/06/2018

El càncer és un enemic formidable que troba mil maneres d’escapar als atacs que li llença el sistema immunitari del propi cos i als intents dels metges per destruir-lo. Però mica a mica anem descobrint punts febles i estratègies que van permetent anar tancant el cercle al seu voltant. Les estratègies senzilles ja s’han intentat i les seves limitacions estan ben establertes. Ara toca intentar aproximacions més maquiavèl·liques, però també ens n’anem sortint. Poc a poc, és cert, però ningú va dir que hagués de ser fàcil.

La notícia que corria ahir era la publicació d’un intent amb èxit d’immunoteràpia contra el càncer de mama. La pacient, una dona de 49 anys, presentava un càncer avançat que no responia als tractaments. Aleshores es va intentar “entrenar” el sistema immunitari de la pacient per fer que fossin els seus propis limfòcits els que fessin la feina. En molts casos de càncers incipients, la malaltia no arriba a desenvolupar-se precisament perquè els limfòcits el destrueixen abans que no doni problemes. Però de vegades les cèl·lules tumorals aprenen a desactivar aquesta línia de defensa. La idea era tornar-la a activar.

El que van fer va ser agafar mostres del teixit tumoral i analitzar les mutacions que contenia. En van identificar 62 que causaven la fabricació alterada de proteïnes. Sembla un número gran, però és que les cèl·lules tumorals poden tenir grapats de mutacions. El que van fer aleshores va ser purificar alguns dels limfòcits que hi havia dins el tumor. Eren limfòcits de la pacient, de manera que no hi hauria problemes de rebuig. Aleshores van exposar aquests limfòcits a les proteïnes mutades que fabricava el tumor. La majoria de limfòcits no es donaven per enterats, però n’hi havia uns pocs que sí, que reaccionaven contra aquestes proteïnes. No contra totes. Un limfòcit en reconeixia alguna, un altre s’activava amb la següent, i així van seleccionar els pocs limfòcits que podien lluitar contra les cèl·lules tumorals.

Eren molt pocs, però al tub d’assaig els van tractar per fer que es multipliquessin una vegada i una altra fins que en van tenir prou com per administrar-los a la pacient. Quan va arribar el moment n’hi van administrar vuitanta mil milions de limfòcits. No és una xifra descomunal si parlem de cèl·lules, però tots estaven entrenats per atacar diferents proteïnes de les cèl·lules tumorals. I ha funcionat! El tumor es va reduir fins desaparèixer i la dona porta més de vint mesos lliure de malaltia.

Caldrà anar seguint com progressa, però aquest ha sigut un pas important per lluitar contra el càncer. Com passa amb una malaltia tant amplia i variada, segurament no servirà per tots els casos ni per tots els tipus de càncer, però no deixa de ser una nova estratègia que obra una porta d’esperança a casos ja molt avançats o que no responien als tractaments.

Aquesta estratègia ja s’havia fet sevir en altres tipus de càncer, però semblava que en el de mama no funcionava. Ara ja s’ha vist que sí que es pot aplicar i a partir d’ara caldrà anar millorant i optimitzant el procés. Sigui com sigui, no deixa de ser una bona notícia i un pas més en la llarga marxa que anem fent per trobar la manera  d’aturar el càncer.