La limitada imaginació de la ciència ficció

Les novel·les, i sobretot les sèries, de ciència ficció acostumen a esgrimir-se com un dels punts àlgids de la imaginació. Més enllà ja només hi ha les obres de fantasia pura i dura. Però la ciència ficció permet viatjar per l’espai, moure’s a través del temps, trobar-se amb cultures alienígenes, retrobar el plaer dels viatges d’exploració…

I malgrat tot, sempre tinc la sensació que els autors, i sobretot els guionistes de les sèries, tenen poca, poquíssima imaginació.

Per exemple, hi ha moltes series de televisió de ciència ficció que semblen passar al mateix planeta. Si ens fixem en “Galàctica”, “Los 100”, “Perdidos en el espacio”, “Stargate” i moltes altres, notarem que la majoria de planetes que hi surten són clavadets als boscos de Canadà. Falgueres, coníferes, poca fauna visible i un ambient d’allò més fresquet. El color de la vegetació és verd cosa que fa pensar que tots aquests planetes giren al voltant d’una estrella que emet la mateixa llum que el nostre Sol. La gravetat també coincideix amb la nostra ja que la gent es mou de manera normal i les coses pesen i cauen de manera igual a la de la Terra. La composició de gasos de l’atmosfera, no cal dir-ho, coincideix amb la nostra fins a no-se-quin decimal. La gent respira igual, el foc crema igual, les bombes exploten igual…

Ja entenc que moltes series es roden a Vancouver, on hi ha una potent industria audiovisual, però una mirada ràpida al nostre sistema solar presenta un ventall de possibles mons amb una diversitat aclaparadora.

A Mart l’atmosfera fa riure de tant feble que és, el cel té un color vermellós i les postes de Sol són blavoses. Per caminar aniries prou ràpid ja que, per exemple, jo pesaria només uns trenta quilos.

En canvi, a Venus, l’ambient és groc per culpa de l’atmosfera rica en sofre i extremadament densa. Tant que no es pot veure el Sol, ocult rere una enorme capa de núvols. L’àcid sulfúric faria que no estiguéssim gaire còmodes mirant-ho, però en realitat no hi hauria problema. L’enorme pressió atmosfèrica ens esclafaria abans d’adonar-nos que l’aire àcid ens està cremant.

I Plutó? L’imaginàvem cobert de gel, però és molt millor que tot això. Hi ha dunes semblants en forma a les de gel de l’Antàrtida, a la Terra, però fetes de metà congelat. Superfícies de nitrogen sòlid i muntanyes de gel increïblement sòlid.

També podríem navegar pel Kraken, el mar de Tità. Són mars de metà i la pluja és d’hidrocarburs, però això són detalls. Segurament la vista se n’aniria constantment al gegant Saturn i els seus anells que cobririen el cel si els poguéssim veure, però, ai!, de nou els núvols el mantenen tapat tota l’estona.

Podriem passejar per Io, el satèl·lit de Júpiter i, com va dir algú, estaríem a l’indret del sistema solar més semblant a Mordor. Llacs de sofre fos, volcans per tot arreu i una superfície rocosa de material que cada pocs anys es destruït per formar una nova superfície.

O per les gèlides planúries de Europa o d’Encèlad, amb ocasionals sortidors d’aigua que surt disparada per les escletxes que entre el gel deixen entreveure els oceans amagats al seu interior.

I més, molt més. Només amb les llunes dels planetes gegants tindríem centenars de mons per explorar. Cada un amb les seves peculiaritats. I cap ni un s’assembla de res als boscos de Canadà on roden les sèries de ciència ficció. No. Tampoc als deserts de Tunísia de Star Wars.

Imaginació? Per començar, podrien mirar als planetes que tenen al voltant!

6 comentaris

  • Enric Marco

    07/06/2018 16:40

    Respecte al problema que la gravetat dels exoplanetes de les pel·lícules de ciència ficció siga similar a la de la Terra voldria dir que fa dos anys companys de la Universitat de València van publicar un estudi en la revista ‘Astrobiology’ que demostra que quasi la meitat dels exoplanetes coneguts tenen una gravetat similar a la de la Terra.
    https://blocs.mesvilaweb.cat/marco/?p=273834

  • Daniel Closa

    06/06/2018 23:18

    Sergi. Efectivament, als llibres hi ha més ajustaments a la realitat. És a les sèries i pel·lícules on el que s’aparti de les condicions de la Terra és l’excepció. I de vegades passen per alt coses que fan riure. A Armagedon, els astronautes i perforadors pesaven el mateix que a la Terra tot i estar, suposadament, sobre un petit cometa! Els guionistes haurien de repassar les lleis de Newton!

  • Sergi

    06/06/2018 18:10

    A les pelicules es veritat: tot es molt semblant. I es que cal reduir costos. Pero pensa p ex en 2001: gran pelicula i molt versemblant.
    Els llibres son una altra cosa. Voleu imaginacio? Dragon’s egg, de Robert L Forward. Descriu la vida d’uns essers que viuen a una estrella de neutrons, amb una gravetat 67.000 milions la de la Terra i un camp magnetic brutal. Crida l’atencio tambe la diferent percepcio del temps, molt mes accelerat que el dels humans

  • Daniel Closa

    06/06/2018 17:20

    Pons. També, però avui en dia ja no costa tant. Jo crec que es que ni s’ho plantegen. Les complicacions associades a estar en un altre planeta condicionen massa les trames. En canvi, quan ho aprofiten, surten obres molt millors.
    I efectivament, als llibres hi ha molt més nivell.

    Eva: Correcte. Els llibres permeten més joc i els autors en treuen més partit del potencial d’altres planetes.

  • Eva

    06/06/2018 11:39

    Jo també crec que als llibres hi ha més imaginació. De fet, llegeixo molts llibres de ciència ficció però veig poques pel·lícules i sèries, perquè, com bé dius, totes m’acaben semblant la mateixa.

    Un planeta original que em ve ara al cap és Oasis, a “The Book of Strange New Things”.

  • Pons

    06/06/2018 10:33

    Més que culpa del guionistes jo li donaria la culpa als productors, més barat gravar a Vancouver que recrear dunes de metà congelades i pluges d’hidrocarburs.

    Tal com dius si vols ciència ficció sens limitacions de pressupost millor tira cap als llibres, per exemple la trilogia del senyor Liu Cixin que planteja un contacte amb un mon extraterrestre molt atípic però alhora versemblant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús