La porta de la nevera no s’obre!

Les neveres són un dels grans invents de la humanitat. Ens permeten disposar de menjar en condicions durant molt més temps del que els nostres avantpassats podien imaginar. També permet tenir cervesa fresca o gelats a punt per quan faci falta. I finalment, permeten verificar algun fenomen físic curiós encara que una mica irritant.

La situació passa ocasionalment. Obres la nevera, agafes alguna cosa que necessitaves, la tanques i just en aquell moment recordes que et calia alguna cosa més. Intentes obrir de nou i… no pots. La porta, que fa un moment s’havia obert sense problemes ara està fermament tancada. Aleshores fas més força i finalment aconsegueixes obrir, després de maleir una mica la porta, la nevera i la brometa del tancament sobtat.

En realitat només ha passat un simple efecte ventosa causat per les propietats dels gasos, els efectes de les temperatures i la pressa que sempre tenim.

Mentre funciona, la nevera manté una temperatura interior notablement més baixa que la de l’exterior. Quan obrim la porta, l’aire fred de dins es troba amb el més càlid de fora. Ah! Però l’aire fred és mes dens que el càlid, de manera que el de l’interior de la nevera té tendència a caure i sortir cap enfora per la part de baix. Això fa que l’aire més càlid ocupi el seu lloc entrant per la part superior. Essencialment res de sorprenent i aquest és el motiu pel que les mares insistien en que no tinguéssim gaire estona la nevera oberta, “que se n’anava el fred”.

El que passa és que tant bon punt tanquem la porta, l’aire calent que ha entrat comença a refredar-se. I amb les neveres modernes, això passa amb notable eficàcia. Estrictament, l’aire calent que ha entrat es barreja amb l’aire fred que encara quedava i la temperatura baixa ràpidament.

Peeeeeero. El volum que ocupen els gasos depèn, entre altres coses, de la temperatura. L’aire més fred ocupa menys volum (per això és més dens). Això vol dir que l’aire que ha entrat comença a ocupar menys volum, i com que la porta està tancada, crea una baixada de pressió a l’interior. Essencialment, un efecte ventosa que ens impedeix obrir la porta.

Si fem prou força, podrem obrir ja que la diferència de pressions no és tan gran i  el tancament de la nevera no és hermètic. Precisament per això, si esperem uns moments entrarà la mica d’aire que fa falta per equilibrar pressions i podrem obrir sense problemes. Però, és clar, qui s’espera uns moments? Sempre tenim pressa!

Tot plegat és conseqüència de l’anomenada llei dels gasos ideals, que és el resultat de combinar diferents lleis físiques que relacionaven entre sí característiques dels gasos com la pressió, el volum, la temperatura o el nombre d’àtoms. Son les lleis de Boyle-Mariotte, la llei de Gay-Lussac, la llei de Charles o la llei d’Avogabro, que representaven un mal de cap considerable quan les estudiàvem a l’institut. Totes s’assemblen però totes són lleugerament  diferents. Combinant-les va sorgir la llei dels gasos ideals que, entre altres coses permet deduir que “si la temperatura canvia i es manté constant el nombre de molècules del gas, llavors o bé la pressió o bé el volum (o tots dos) canvien en proporció directa a la temperatura”.

O en altre paraules, que quan es refreda l’aire de dins, la nevera fa ventosa i t’has d’esperar un moment per agafar la cervesa. Pura física!

2 comentaris

  • Pons

    08/06/2018 12:42

    Jo pensava que els fabricants de neveres posaven un temporitzador anti gent impacient

  • Joan Codina

    07/06/2018 11:53

    A l’institut.. Em van mostrar així el 0 absolut!! Amb les eines que teníem a l’institut va sortir cap a -270!

    Vam fer mesures en el rang de -5..100 graus