Pistes intrigants a Mart

Una de les coses més característiques de les nostres latituds és l’existència de quatre estacions ben marcades. Ens queixem sempre que no fa el temps que hauria de fer, però tots tenim clara la diferència entre estiu i hivern. La llargada dels dies, la temperatura, el règim de pluges… i també altres factors menys casolans, com els nivells de CO2, l’albedo de l’hemisferi, la distribució de la clorofil·la… La manera com els éssers vius s’adapten als canvis estacionals genera al seu temps altres canvis estacionals que podem detectar.

Per això, descobrir a Mart un canvi estacional en els nivells atmosfèrics d’una molècula tradicionalment relacionada amb l’activitat biològica resulta, com a mínim, estimulant.

Això és el que ha passat amb les dades publicades sobre les anàlisis que ha fet el robot Curiosity. Ha analitzat els nivells de metà atmosfèric a Mart i ha vist que hi ha canvis relacionats amb el pas de les estacions. Augmenta la concentració durant l’estiu i la tardor, disminueix a l’hivern i primavera. Son canvis difícils de detectar ja que els nivells de metà són extremadament baixos. Al voltant de 0,25 part per mil milions durant l’hivern que s’enfilen fins a les 0,65 parts per mil milions a l’estiu. Ocasionalment han trobat pics de fins a 7 parts per mil milions, que sembla molt però que no és res comparat amb la Terra, on tenim més de 1700 parts per mil milions.

En tot cas, resulta especialment estimulant cara a una hipotètica existència de microorganismes marcians. Podem especular amb la possibilitat que n’hi hagi sota terra i que amb l’augment de les temperatures incrementin la seva activitat i generin més metà. Però abans cal recordar que hi ha altres mecanismes, com ara les emissions dels volcans, que també generen metà i que no requereixen la participació d’éssers vius, de manera que cal frenar l’entusiasme. (Tot i que no es coneixen volcans a Mart…)

Per altre banda, també s’han detectat restes de diferents molècules orgàniques en mostres del sol marcià de uns quants milers de milions d’anys d’antiguitat. Son molècules com el metanotiol o el dimetilsulfit, que, de nou suggereixen però no demostren la presència d’éssers vius metabolitzant i generant aquests productes. En realitat els investigadors han suggerit que el que troben sembla ser les restes de molècules més complexes que amb el pas del temps s’han anat trencant i de les que ara ja només en queden els fragments. De nou, entusiasme contingut ja que això podria ser la proba que en temps passats hi va haver vida, però també podria ser que l’origen d’aquests compostos fos un procés abiòtic.

Dades interessants, suposicions prometedores,… de vegades resulta irritant tant “semblaria, però potser no” relacionat amb la vida a Mart. Potser perquè ens hi anem acostumant i oblidem com d’extraordinari és el fet de disposar d’un aparell que va fent analítiques en un planeta distant. I de nou toca esperar ja que, si tot va bé, la propera missió podrà foradar el terreny i analitzar el que hi ha a uns metres de fondària. Si hi ha alguna cosa semblant a bacteris marcians hauríem de trobar-los aleshores.

Tot i que de seguida hi haurà un químic o un geòleg que alçaran el dit i recordaran que les dades també són compatibles amb altres explicacions que no requereixen la presència d’éssers vius. I és que, fins i tot tenint-la al davant, pot resultar molt mes difícil del que sembla estar segur que pots identificar una forma de vida diferent a les de la Terra.

2 comentaris

  • Sergi

    08/06/2018 14:42

    Encara trigarem en arribar a Mart. jo crec que aquest tema no s’aclarira fins que no puguem analitzar mostres en profunditat. S’haurien de portar mostres del subsòl a la Terra.
    No trigarem. Anar a Mart i aterrar encara no es rutinari, pero encara no s’ha provat el proces de tornada: despegar de Mart i tornar a laTerra. Es imprescindible que ho tinguem per la ma abans de plantejar missions tripulades.
    El famos Elon Musk ja en parlava no fa gaire. En un d’aquests vols de tornada pots potser posar algunes mostres. Una altra cosa seran les mesures de quarentena d’una mostra marciana abans de portar-la a casa
    Tot plegat ho veus a les pelicules i sembla trivial, pero en el mon real les coses son molt mes complexes

  • Pons

    08/06/2018 12:40

    Amb tan poc metà està clar que no hi ha vaques a Mart, o bé que son 250 vegades més petites…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús