Bessons no tan idèntics i marques epigenètiques

Els germans bessons són el paradigma de la identitat genètica. Essencialment són clons, organismes desenvolupats fent servir exactament la mateixa informació genètica. Un òvul fecundat va començar el procés de divisió cel·lular, però en el primer pas les dues cèl·lules resultants no es van mantenir unides i van començar a desenvolupar-se com dos organismes independents. Independents però amb la mateixa combinació de gens. Per això, amb la mateixa informació les cèl·lules van fer el mateix camí i van donar lloc a dos criatures iguals.

Hi ha molta mitologia al voltant dels bessons i alguns han aconseguit un cert èxit en programes de televisió explotant en part la complicitat de dues persones idèntiques dedicades a alguna activitat professional. Uns cuiners o uns agents immobiliaris són, potser els més coneguts actualment.

Però si ens hi fixem atentament, notarem que tan exactes, tan exactes, doncs no ho són. Per descomptat s’assemblen molt, però passats uns moments ja es noten diferències i en poc temps els pots identificar per separat. Digui el que digui la teoria, la cara no és exactament igual. Hi ha mil petits detalls que els individualitzen. A més, si es segueix el seu historial, sovint es descobreix que no pateixen les mateixes malalties, no els agrada el mateix menjar ni ho fan tot tan igual com afirmen les llegendes. Per molt que tinguin més similituds que els germans “normals”, la paraula “idèntics” és exagerada. Alguna cosa hi ha diferent.

El cas és que ara a sabem el que és. Malgrat que la informació genètica dels bessons sigui la mateixa, aquesta pot experimentar uns petits canvis que fan que la informació deixi de ser idèntica. Unes modificacions que marquen la diferència i els individualitza. El punt de partida pot ser el mateix, però l’ambient té efectes sobre els gens. Difícilment modifica la seqüència del DNA, però pot introduir petits canvis químics que faran que els gens funcionin d’una manera o altra. Aquest canvis són afegits a la informació genètica, per això s’anomenen epigenètics.

El més típic és afegir un grup metil (una modificació química) a algunes de les lletres del DNA. Sobretot a la citosina. La cèl·lula no interpreta igual una C que una C-met. Això farà que el gen que la incorpora sigui més o menys actiu i el teixit es desenvolupi d’una manera o altra.  Són canvis que es poden posar i treure i que estan relacionats amb el desenvolupament o amb malalties, però també amb estils de vida Per exemple, fer esport modifica epigenèticament alguns gens a les cèl·lules musculars. En canvi, la vida sedentària en modifica altres al teixit adipós. L’ambient, i la manera com interactuem amb ell, té efectes sobre el nostre cos a molts nivells. Doncs un d’aquests nivells són les modificacions epigenètiques dels nostre DNA.

Per això, quan mirem els bessons de la tele, o els que coneixem en persona, notem que hi ha subtils diferències. Si analitzéssim el seu DNA veuríem que és el mateix en principi. Però si filem més prim i analitzem les marques epigenètiques, començarem a trobar les diferències i segur que n’hi ha més de les que ens imaginem.

És interessant com canvien les coses. Quan es va descriure el DNA, va quedar la idea d’una molècula que contenia una informació fixada i que difícilment es podia modificar. Els gens s’anaven llegint de manera lineal i amb esbrinar quin era el codi que feia servir, el codi genètic, tindríem accés a l’essència de la vida. Ara sabem que el DNA és una molècula dinàmica, amb la informació fragmentada i escampada, amb diferents nivells de lectura i amb la possibilitat de ser marcada per aconseguir que es llegeixi d’una manera o altra.

La natura sempre ens amaga sorpreses. I segur que encara ens en guarda unes quantes!

7 comentaris

  • Xavi Cruz

    11/06/2018 16:11

    Ah. ja he vist que heu contesta. Disculpeu

  • Xavi Cruz

    11/06/2018 16:09

    Una pregunta… aquests canvis epigenètics… queden fixats? Es transmeten a la descendència?

  • Daniel Closa

    11/06/2018 15:46

    Sembla que precisament hi ha un mecanisme epigenètic, que activa de manera diferent alguns gens de la meduL3la espinal durant el desenvolupament embrionari.

  • Clidice

    11/06/2018 13:08

    Els bessons decoradors crec recordar que un es dretà i l’altre esquerrà. Això vol dir que la preferència per una mà o altra no és genètica o que es determina amb posterioritat?

  • Daniel Closa

    11/06/2018 12:51

    Núria: En teoria no ja que durant les primeres etapes del desenvolupament de l’ou fecundat, s’esborren totes les marques i es comença de nou. Ara bé, hi ha dades experimentals que suggereixen que sí que queden algunes característiques lligades a les marques epigenètiques, de manera que el tema està obert.

    Pons: Una copia de seguretat executada simultàniament :-)

  • Pons

    11/06/2018 10:49

    Els bessons son pels pares previsors que fan una còpia de seguretat

  • Núria Tomàs

    11/06/2018 8:33

    La qüestió és: què passa si l’epigenètica afecta les cèlu.lules sexuals? Llavors aquests canvis s’hereterien…