La Mediterrània, l’anunci, els records i la dopamina

I kissed you goodbye at the airport
Held you so close to me
I said: “So here we are now and I can’t stop from crying Lilly”
And you said: “Hey hey ho, you know this is the way to go
You will forget about me when I’m on that plane
Forget about me when I’m on that plane”

Ja podem dir que gairebé som a l’estiu. L’anunci de cervesa Estrella que marca l’arribada de la calor ja s’ha estrenat. El que va començar com una estratègia publicitària exitosa ha esdevingut un ritual, com la primavera al Corte Inglés o el Tornar a casa per Nadal amb els turrons el Almendro. Coses que, per algun motiu van caure en gràcia al seu moment i que han acabat per formar part de l’imaginari col·lectiu.

Hi ha qui ho critica amb arguments més o menys sofisticats. Apologia del consumisme, masclisme encobert, tergiversació de la realitat, fixació d’estereotips, avorrit, repetitiu, irritant,… De vegades entren ganes d’aixecar el dit i dir: Eh! Que només és un anunci!

En tot cas, jo soc dels que m’agrada. I dels que durant l’hivern, quan estic deprimit i enyoro el bon temps, n’escolto algun i el mal humor s’esvaeix una mica. La cançoneta enganxosa, la historia simplona, el paisatge bonic i una mica massa idíl·lic, els nois i les noies atractius, l’ambient de vacances… Naturalment que res de tot plegat és gaire real, però tant se val. A més, algun estiu l’he passat a la platja, en algun indret he fet un arròs memorable, en ocasions he abraçat una noia mentre ens banyàvem a la Mediterrània, de vegades he fet el ximple i també he passejat de nit per la platja agafats de la ma i amb els peus a l’aigua. Moments escampats al llarg de la vida, que de ben cert no van ser ni l’ombra dels que hi ha als anuncis i amb la meva banda sonora particular que va ser diferent, però són records que em fan una mica feliç.

I aleshores et preguntes com és que la memòria pot respondre de manera tan immediata a estímuls tan senzills. Perquè tot plegat no és que sigui molt sofisticat.

Deu haver-hi molt motius, però a nivell de bioquímica del cervell, segur que la dopamina hi juga un paper rellevant. En el cas concret de la música, s’ha vist que hi ha zones del cervell que generen una descàrrega de dopamina mentre estan escoltant aquella cançó que ens agrada. I no tota l’estona sinó especialment durant la tornada o en el moment àlgid de la cançó. Altres zones la generen moments abans que soni la part que més ens agrada. És a dir, que el cervell genera neurotransmissors relacionats amb el plaer i la recompensa anticipant-se a la música. Per això, que tallin la cançó a la meitat genera tanta incomoditat.

No és estrany, doncs, que la musica sigui un element tan important en aquesta mena d’anuncis. Això, combinat amb elements que podem associar a records o fantasies de moments agradables que en un moment o altre de la vida podem haver viscut, fa que l’anunci en qüestió generi bon ambient, per molt ximple que sigui tot plegat. Un senzill estímul per generar una mica de dopamina. De fet, com qualsevol cançó enganxosa, ha de ser simple i no cal buscar-hi gaire més. La sofisticació té altres moments on triomfar. Per això els anuncis amb històries més treballades no tenen el mateix ganxo.

En tot cas, no al donar-hi massa voltes. L’estiu és a les portes i podem regalar-nos amb una mica de dopamina desencadenada per musiquetes, imatges i records.

Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight …

1 comentari

  • Pons

    13/06/2018 12:38

    Jo sóc mala persona i no suporto que la gent s’ho passi bé, per això no m’agrada l’anunci

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús