Apropant-se a Última Thule

Ara fa tres anys que la sonda New Horizons va sobrevolar el sistema Plutó – Caront i ens va oferir les imatges més espectaculars i detallades del planeta nan que històricament es considerava el límit final del sistema solar. Això era una definició exagerada ja que Plutó no és el final de res i més enllà hi ha tot el cinturó de Kuiper per explorar.

Com que la nau funcionava correctament i ja la teníem per allà, valia la pena seguir aprofitant-la i es va decidir redirigir-la cap altres objectius. Valia la pena apropar-se a algun dels cossos celestes que hi ha al cinturo de Kuiper i fer-hi una ullada més propera. Per fer-ho, es va agafar el telescopi espacial Hubble i el van apuntar cap a la zona on es dirigia la New Horizons, per veure que hi havia en la trajectòria de la sonda. Recordeu que va tant de pressa que no hi ha manera d’aturar-la i tot el que es pot fer és desviar lleugerament el seu camí.

El cas es que es van identificar tres possibles objectius i finalment en van triar un, aleshores anomenat simplement PT-1 (per Potential target 1, o Objectiu potencial 1). El  nom era només per anar fent i en poc temps va tenir una denominació més correcta. En principi ara ja podríem dir que la sonda New Horizons s’encamina cap a 2014 MU69 però és evident que no resulta un nom massa engrescador.

Per arreglar això la NASA va fer una campanya en la que la gent va triar noms per aquest nou mini-planeta que visitarem en breu. El nom triat finalment (estrictament el malnom, ja que no és oficial) va ser “Última Thule”, que realment és molt millor que les anteriors denominacions.

De Última Thule no en sabem gran cosa. Als millors telescopis es veu com poc més que un punt de llum. Sabem que fa uns trenta quilòmetres de llarg, que no és esfèric sinó que té forma allargada i, aparentment  amb dos protuberàncies principals. També podria ser que fossin dos objectes girant un al voltant de l’altre, però per ara encara no hi ha manera de saber-ho.

En tot cas, els dubtes s’aclariran en pocs mesos. Fa pocs dies van tornar a activar la nau, que feia mesos estava en mode “hivernació” i ara ja està de nou operativa. A finals d’aquest anys o potser a principis del 2019, la sonda passarà a uns pocs milers de quilòmetres de la superfície de Última Thule i podrem veure, per primera vegada, els detalls d’un objecte del cinturó de Kuiper. En realitat serà la primera vegada que una nau explori un indret que no s’havia descobert encara al moment d’iniciar la missió.

Si tot va bé, a finals d’any tindrem un nou grapat d’informació sobre el nostre racó de la galàxia, però la cosa encara pot seguir. La New Horizons funciona prou bé i el combustible nuclear que porta li hauria de permetre seguir funcionant fins al 2037, de manera que el més assenyat seria buscar un nou objectiu i seguir explorant, endinsant-se allà on no hi ha anat mai ningú.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    15/06/2018 14:22

    Si. Encertar la trobada amb un objecte de trenta quilòmetres i que es troba a més de mil sis-cents milions de quilometres de distància té força mèrit!

  • Pons

    15/06/2018 13:51

    30 km de llarg? No es massa més que la meva comarca…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús