Marmotes

Fa uns dies, caminant pel Pirineu, vaig topar amb un grup de marmotes (Marmota marmota) que treien el cap per entre les pedres d’una tartera. En realitat feia estona que les podia sentir, però havia pensat que es tractava d’un ocell. El xisclet de la marmota és ben curiós i ara crec que ja no el confondré mai més.

Les marmotes, a part de ser els protagonistes de la dita relacionada amb fer-se un fart de dormir, són uns animals ben curiosos. Per començar, es tracta del rosegador més gran que viu per les nostres contrades. Però no sempre va ser així De fet les marmotes es van extingir al Pirineu fa cosa d’uns deu o quinze mil anys.

Però mira! Entre els anys quaranta i els vuitanta es van anar portant marmotes provinents dels Alps per mirar de repoblar-ho. Les van portar a la banda francesa i la idea era oferir preses als rapinyaires per alleugerir la pressió sobre les cries d’isard. En aquell temps (1948) la conservació de la natura segur que no era una prioritat per les autoritats de per aquí. Inicialment van portar quatre-centes marmotes, però es van adaptar bé i a més, van acabar ocupant les dues bandes de la serralada. Ara ja hi ha més de deu mil exemplars, de manera que si ara podem veure marmotes pel Pirineu és gràcies a les reintroduccions que van fer els francesos fa més de mig segle.

Les marmotes originals les van portar d’un parell de valls alpines però resulta que les van deixar anar per indrets allunyats i ara, al Pirineu, hi ha dues poblacions de marmotes molt homogènies genèticament i que no s’han barrejat. De moment no sembla que tinguin problemes, però sempre és millor disposar d’un mínim de variabilitat genètica, que després arriba una epidèmia i elimina la majoria dels individus.

Avui en dia, si passegeu pel Pirineu i aneu amb una mica de cura, no és difícil veure aquests simpàtics animals prenent el sol en les zones pedregoses, prop d’on tenen els caus. Durant l’estiu fes relativament senzill topar amb algunes fins i tot en indrets relativament propers a zones on hi arriben les carreteres. Després vindrà l’hivern i entraran en hibernació durant uns quants mesos. Aleshores desapareixerà el curiós xisclet que es fan per alertar-se d’alguna cosa que les inquieta.

3 comentaris

  • Daniel Closa

    19/06/2018 11:43

    Carquinyol. Ep! Estaven ben despertes. Amb l’escàndol que feien m’haurien despertat elles a mi…

    Pons. Ara que conec el.seu crit ja serà més facil trobarles

  • Pons

    19/06/2018 10:12

    Sentir-les es relativament fàcil en les muntanyes pedregoses dels Pirineu però veure-les ja costa més.

  • Carquinyol

    19/06/2018 8:10

    Apa.. ja las vas despertar… estaràs content !!! :P