Arxiu del dilluns, 3/09/2018

Tornem-hi!

dilluns, 3/09/2018

Tornem-hi! després de les vacances ja venia de gust repescar el ritme de comentar temes de ciència. I més encara en temps en que tot gira al voltant de temes inhabitualment intensos. La ciència segueix sent un reducte on les coses s’han de raonar i demostrar, on les falsedats es penalitzen, on les especulacions no tenen gaire recorregut, on les opinions no són inalterables i on s’acostuma a escoltar la resta d’interlocutors. Un descans per les neurones encarregades de la racionalitat!

Al menys això és la teoria. Després les coses potser no són exactament així i el pes de la opinió dels savis oficials no te el mateix pes que la dels mindundis recent arribats. Els diners tenen més influencia de la que ens agrada reconèixer. Les modes i els costums costen de trencar i això pot fer que dades correctes però inesperades es mirin amb malfiança. El món de la ciència també té trepes, mentiders, corruptes i fantasmes. Com qualsevol activitat humana, vaja! Però al menys, es un camp on es tracta de no afavorir aquests comportament i limitar-ne la seva influencia.

Després de tot la idea central de l’activitat científica és malfiar de les percepcions i les conviccions i basar-se exclusivament en les dades. Una manera de fer que ha donat molts bons resultats, encara que, de nou, això és la teoria i després fem el que podem.

Però no direu que no és un descans saber que la velocitat de la llum no depèn del medi de comunicació que la comenti. Que la relació entre els catets i la hipotenusa d’un triangle rectangle es manté a qualsevol indret, independentment de qui mani per allà. O que la opinió de cap polític, periodista, jutge, estrella de televisió, cantant famós o youtuber amb gràcia determina el mecanisme d’acció d’un medicament.

Si és que això de fer servir la raó, les dades i un cert mètode per esbrinar com van les coses té el seu puntet. Només has d’assumir que de vegades la realitat no és la que t’agradaria o la que coincideix amb la teva ideologia. Ara la tendència és, cada vegada més, negar la realitat, i enviar a l’infern de twitter tot allò que no sembli prou correcte des del teu punt de vista, però la ciència encara resulta una petita illa de sentit comú.

Ja veurem quant temps dura, perquè entre terraplanistes, antivacunes, negacionistes de qualsevol cosa i exaltats diversos, cada vegada resulta més difícil mantenir aquest racó de racionalitat.

En tot cas, seguirem gaudint del plaer de descobrir coses noves, d’aprendre com és el món que ens envolta i de practicar el bonic art de pensar amb una mica de lògica. Tant de bo l’apliquéssim tots plegats molt més sovint en molts més àmbits. Suposo que els humans som com som i en això no hem canviat gaire des de fa uns pocs milions d’anys.

De manera que, passades les vacances, retornem als vells costums de deixar per aquí alguna curiositat diària relacionada amb la ciència. Si més no, potser servirà de racó de la calma en temps intensos.