Arxiu del divendres, 7/09/2018

Púlsars, estudiants i dones

divendres, 7/09/2018

Cinquanta anys després del seu descobriment, acaben de concedir a la Jocelyn Bell el premi Breaktrough Especial en Física Fonamental, que està dotat amb 3 milions de dòlars, pel descobriment dels púlsars. Segurament ningú dubta que se’l mereixi. En això diria que hi ha unanimitat entre la comunitat científica. Jocelyn Bell és una de les dones més brillants en el camp de l’astrofísica i la llista de premis i reconeixements que té és llarga i merescuda. Peeeeero, hi ha un premi que no té. El Premi Nobel.

A mitjans dels anys 60 la Jocelyn era estudiant de doctorat a la Universitat de Cambridge i es va incorporar al grup del professor Tony Hewish, que estava desenvolupant un sistema per detectar quàsars. Unes fonts de radiació extremadament potents, petites i llunyanes. L’any 67, ja com a estudiant post-doctoral del grup del Tony Hewish, la Jocelyn era l’encarregada de controlar el radiotelescopi i analitzar les dades que anaven obtenint. Les anàlisis les feia manualment amb les tires de paper imprès on registraven la intensitat dels senyals.

Quan portava analitzats uns centenars de metres de registre es va adonar d’uns senyals que apareixien ocasionalment. Eren unes pulsacions que es repetien a intervals molt curts i precisos. Un pols cada segon i un terç. Ho va comentar a en Hewish, que inicialment va pensar en una interferència causada per alguna activitat humana. Algun senyal d’un satèl·lit, un problema amb l’equip o alguna cosa similar. Amb aparells molt sensibles, la majoria de senyals fantàstics acaben sent interferències causades per les coses més inesperades.

Però calia aprofundir més i aviat van veure que el senyal apareixia quan el telescopi apuntava en determinada direcció. En Hewish va fer servir un altre telescopi, per descartar problemes amb l’equip, i va tornar a trobar el senyal! No era un problema amb l’equip.

Per descomptat, un senyal tan precís suggeria un origen tecnològic. Semblava massa estable i massa ràpid per qualsevol altre cosa. La opció d’un senyal extraterrestre es va plantejar, però més enllà de les bromes no va tenir gaire recorregut. Sobretot perquè amb el temps, i repassant més dades del radiotelescopi, van trobar altres fonts de pulsacions de radio similars. No era probable que tantes civilitzacions extraterrestres estiguessin enviant senyals similars a la Terra.

Al final va resultar ser una font natural. Una estrella de neutrons girant a una velocitat descomunal i emetent un feix de radiació pels extrems. Cada vegada que el feix apuntava a la terra es rebia el pic de radiació. Acabaven de descobrir els “pulsars” (per pulsating star”) i ho van publicar a Nature. El descobriment va merèixer el Premi Nobel, però només per en Hewish i per l’astrònom Martin Ryle. La Jocelyn es va quedar sense el reconeixement del comitè Nobel.

Això es posa molt sovint com exemple dels problemes de les dones en el camp de la ciència. Després de tot, va ser ella qui va descobrir el senyal, però va ser l’home qui es va endur la glòria. Tot i així, encara que les històries de bons i dolents agraden molt, les coses sempre són més complexes i el tema s’hauria de matisar una mica. I és que, a part de plantejar-ho com la discriminació patida per una dona enfront un home, també era un tema entre un estudiant i el director del grup. Normalment els reconeixements se’ls endú el “cap del grup”, que acostuma a ser qui ha decidit la línia de recerca, qui ha aconseguit els calers i qui ha interpretat el que hi havia (al menys en teoria, que la realitat pot ser molt diferent). Això, però, pot ser un parany. No es discuteix que en Hewish mereixés el Nobel. Després de tot, ell va desenvolupar el model teòric que explicava els púlsars. El tema és si la Jocely també hauria d’haver estat entre els guanyadors.

La mateixa Jocely havia dit, als anys setanta, que ja li semblava normal que fos el director i no l’estudiant qui guanyés el premi Nobel. El Nobel no és un premi per als estudiants. Anys després va matisar les seves paraules, però sempre que li ho han preguntat afirma no sentir-se malament per tot plegat. A més, segons explica, ja li va anar bé. Sent qui no havia guanyat el Nobel, va poder aconseguir un grapat de premis més. Si et donen el Nobel ja no et donen res més. Potser la Jocelyn no va guanyar el Nobel, però va aconseguir un grapat de premis i el reconeixement de tota la comunitat científica.

Per cert, el premi el destinarà a beques per a dones, membres de minories ètniques i refugiats que vulguin fer carrera en astrofísica. És gran aquesta dona!