Sense notícies de l’Opportunity

Recordeu com estava el mon al Gener del 2004? Entre altres coses, faltava un parell de setmanes perquè en Marck Zuckenberg creés Facebook, Aznar encara era president i Frank Rijkaard era l’entrenador d’un Barça en el que encara no hi jugava en Lionel Messi. Doncs en aquell llunyà gener, el dia 25 va aterrar a Mart el rover Opportunity. El seu “germà” Spirit ho havia fet tres setmanes abans. L’Opportunity havia d’explorar la superfície marciana, desplaçant-se sobre el terreny, durant noranta dies, però el robot va funcionar millor del que s’esperava i enlloc de 90 dies va seguir actiu… catorze anys!

Durant aquest temps va estudiar formacions geològiques, va explorar cràters, va descobrir estructures minerals, va fer perfils de temperatures atmosfèriques, va sobreviure a tempestes, hiverns i desgast del material. El balanç científic del Opportunity és extraordinari, però també ha representat una fita en el camp de l’enginyeria. Ha demostrat que es pot tenir un robot funcionant per la superfície de Mart durant dècades.

Ara, però, l’Opportunity ha deixat de transmetre. Des del dia 10 de Juny ja no hem rebut cap senyal sobre el seu estat. En principi ja era esperat. Aquest Juny va tenir lloc una de les llegendàries tempestes de sorra de Mart. Unes tempestes que arriben a cobrir completament el planeta de pols i que enfosqueixen la superfície durant setmanes. Això és un greu problema per un robot com l’Opportunity, que funciona gràcies a l’energia obtinguda pels panells solars. Setmanes de foscor fan que els seus sistemes s’aturin i entri en hibernació.

En principi, quan la tempesta afluixa i les condicions de llum es recuperen, els panells haurien de tornar a captar energia i poc a poc les bateries es recarregarien. Però hi ha la possibilitat que sobre els panells s’hi hagi dipositat tanta pols que impedeixin que capti prou llum (no seria la primera vegada que li passa). També pot ser que els vents l’hagin malmès, tot i que la densitat de l’atmosfera de Mart es prou feble com per fer això menys probable.

El cas és que la tempesta ja és història i els enginyers de la NASA porten setmanes intentant restablir la comunicació amb l’esforçat explorador robòtic. Tres cops per setmana li envien un senyal de radio, amb l’esperança que respongui amb un simple “bip”. Si ho fes indicaria que els sistemes encara funcionen i que la recuperació és possible. Si no total, al menys parcialment. En cas contrari, doncs bé, seria el final de la missió.

En tot cas, els intents per restablir el contacte seguiran un temps. Està previst que fins mitjans de gener, l’equip de terra continuï enviant senyals de diferents tipus per mirar de reviure al robot. Si ho aconsegueixen caldrà fer una revisió a fons del seu estat. La quantitat de pols que tingui sobre els panells solars, però també per la escletxes de les parts mòbils. Tot això requerirà temps i paciència i ja es veurà fins a quin punt recupera la funcionalitat.

Però passi el que passi les properes setmanes, L’Opportunity ja s’ha guanyat un lloc d’honor en l’aventura espacial, en les llistes d’èxits del enginyers i en el cor dels amants de l’exploració de Mart.

1 comentari

  • Pons

    14/09/2018 9:12

    Pobre, es mereix una jubilació tranquil·la en la de moment poc explotada superfície marciana.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús