Tesis i màsters en el punt de mira

Posa de molt mal humor l’espectacle que està donant la classe política en el tema de les seves titulacions. L’allau de màsters inventats, regalats o copiats no és només un pas més per enfonsar en el fangar el seu prestigi. El que també estan fent aquesta colla d’impresentables és arrossegar el prestigi de les Universitats i del professorat i buidant de valor la feina de molts i molts estudiants que estan pencant de valent per aconseguir els seus títols sense fer trampes. Per cert, les Universitats haurien de posar-hi més de la seva part per aclarir el que ha passat. Tan greu és el que té el títol regalat com aquells qui li han fet el regal. I aquests no han sortit del no-res…

Fa anys (molts anys!) vaig fer una tesi doctoral. Una tesi que crec que no està penjada a internet, essencialment perquè en aquell temps no es feien aquestes coses. Això sí, està a la biblioteca de la Universitat i també en format de microfitxa. Si algú està molt interessat en el paper dels radicals lliures d’oxigen i el metabolisme de l’àcid araquidònic en la pancreatitis aguda la pot consultar, encara que segurament s’avorrirà moltíssim.

Amb el pas dels anys vaig tenir ocasió de dirigir, amb més o menys encert, algunes tesis i, encara més recentment, treballs de final de màster. No és cap secret que bona part de la feina de recerca que es fa en aquest país es fonamenta en les hores que passen al laboratori els estudiants de màster i de doctorat. Un sistema discutible, però que és la única manera de tirar endavant amb una falta de personal crònica. En tot cas, els estudiants de màster i doctorands són gent que fa la feina i que hi dediquen moltes hores durant molts mesos i anys.  No se com va en el cas de les carreres de humanitats, però en les que conec, de biologia, medicina, farmàcia o química, els estudiants val a dir que s’ho guanyen. Treballen amb radioactivitat, amb agents citotòxics, cancerígens, teratògens, corrosius i manipulen bacteris o virus de manera rutinària. Segons la recerca que dugin a terme poden fer uns horaris demencials perquè hi ha experiments que no s’acaben fins moltes hores després de començar i no els pots deixar a la meitat.

D’altra banda, quan fan la memòria no es limiten a copiar paràgrafs de la Viquipèdia. I si ho intenten, ens correspon als directors del treball detectar-ho i impedir-ho. I si ens la colen (que no haurien) hi ha un tribunal que hauria de detectar-ho quan arriba el moment de defensar la tesi. Cal dir que en el cas dels màsters el control és més difícil ja que els tribunals han d’avaluar molts treballs en molt poc temps, de manera que el màxim que poden fer es fer preguntes per verificar si l’estudiant realment ha fet la feina i domina el tema.

També hi ha periodistes que semblen ignorar l’ABC més elemental de com va una tesi. Per exemple, que després de fer-la apareguin articles idèntics a capítols de la tesi no ha de ser necessàriament plagi. En realitat és la cosa més normal del món i, de fet, és el que es mira de promoure. S’espera que facis un treball de tesis prou bo com per tot seguit, fer-ne un article publicat en una revista de la especialitat. Hi ha moltes tesis en les que la major part de la memòria són precisament els articles publicats.Es considera que això és una garantia de qualitat ja que vol dir que el treball ha sigut prou bo com  per superar el procés de selecció de les revistes internacionals. També hi ha parts que acostumem a copiar d’una tesi a l’altre. La descripció de les tècniques, per exemple, sempre s’explica de la mateixa manera. També hi ha textos que es citen literalment i no hi ha problema sempre que especifiquis que estàs citant algú. Si hi ha una referència bibliogràfica ja queda clar que estàs repetint les paraules d’algú altre per comentar-les, per rebatre-les o per fer-les servir com argument.

De manera que, amics polítics… tota la gent que s’ha currat el doctorat o el màster es mereix una mica de respecte. Deixeu d’inventar-vos títols acadèmics només per presumir. És com anar presumint que la tens molt grossa. Abans o després hi ha un dia que t’abaixaràs els pantalons i si resulta que no era veritat feu molt el ridícul.

(Amb els títols d’anglès feu igual?)

4 comentaris

  • Pons

    14/09/2018 9:10

    El master que tenen es el de Tripijocs i Màfies, matricula d’honor!

  • Carquinyol

    14/09/2018 8:48

    Joan, és que hi ha ‘periodistes’ que Déu n’hi do… només una mostra d’ahir mateix…

    https://www.lavanguardia.com/vida/20180913/451787675103/teruel-tractor-mas-rapido-ave.html

    A Teruel no hi arriba l’AVE, de fet, a la foto es pot veure clarament que la línia ferroviària no està electrificada i que, per tant, el tren ha de ser diesel… però ni així !

  • Joan Codina

    14/09/2018 8:04

    Juguen a la mateixa lliga que els periodistes del país. El plagi d’articles publicats per un mateix… Gravíssim!! Després no et donaran places per no haver publicat dirant el doctorat.

    I ja em diràs tu si un doctorat et dóna prestigi social… I els qui retiren elements del CV i en culpen a tercers també haurien de ser perseguits.

    (Responem a l’anglès o era retòrica?)

  • Carquinyol

    14/09/2018 7:55

    Si fan molta pena, sobretot sabent que per a pujar en política dins d’un partit no els hi cal (que això potser seria una cosa a revisar però ara per ara és així). I diga’m malfiat, però que tot això només esquitxi a universitats públiques a mi em fa sospitar…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús