Doncs era un animal!

Fa uns sis-cents milions d’anys va passar una cosa fantàstica al planeta Terra: van aparèixer els organismes pluricel·lulars. Fins aleshores, la vida s’havia limitat a organismes fets per una única cèl·lula i el planeta resultava un indret més aviat avorrit. Però al registre fòssil es pot veure com, en relativament poc temps, van aparèixer una quantitat enorme de formes de vida molt més complexes. Per això es parla de la “explosió del cambrià”.

De totes maneres, el nom pot resultar enganyós ja que abans del període cambrià ja hi havia organismes pluricel·lulars. En un període geològic anterior, anomenat “ediacarià” ja hem trobat restes inequívoques d’organismes pluricel·lulars. Potser en algun moment descobrirem algunes restes anteriors i tot, però de moment, aquests són els organismes més antics que tenim identificats.

Tot i que parlar d’identificar és una mica exagerat. Com que es tracta dels primeres experiments que feia la evolució amb formes de vida complexes, els organismes d’ediacara ens resulten ben estranys. Tant, que en la majoria de casos no podem dir si es tracta d’animals, plantes, fongs, larves, o alguna cosa que no encaixi en cap de les categories actuals. De fet, sovint ignorem si tenim un organisme sencer, o un fragment del cos d’un altre organisme incomplert.

Però cara a entendre que estava passant a la Terra fa sis-cents milions d’anys, acabem de fer un pas en la bona direcció. Un dels organismes que estaven en discussió acaba de ser catalogat com “animal” amb un nivell de certesa més que raonable.

Es tracta de l’anomenat “Dickinsonia”, una mena cuc esclafat, medusa o similar, del que s’han trobat restes fòssils que mesuren des de poc més d’un mil·límetre, fins una mica més d’un metre. El seu aspecte, a part de bonic, no dona gaires pistes sobre quina mena de criatura tenim al davant, però ara han fet anàlisis químiques dels fòssils, intentant trobar restes de biomarcadors. Coses que fins fa poc no es podien fer però que ara ja són possibles gràcies a que cada vegada anem afinant millor la tecnologia.

La idea de l’estudi era aprofitar que hi ha una diferència important entre animals i plantes pel que fa al tipus de greixos que contenen. A les cèl·lules dels animals hi ha colesterol, en canvi les plantes tenen diferents tipus de fitosterols. Moltes de les seves funcions son similars ja que químicament no deixen de ser esterols, però els animals han triat un tipus d’esterol i les plantes uns altres.

I el cas és que a les restes de Dickinsonia el que hi han trobat són derivats del colesterol. En canvi, no hi ha estigmasterol, un dels fitosterols típics dels vegetals. De manera que Dickinsonia és un animal. Un dels primers que va habitar el planeta.

I tot plegat fa pensar… si ens costa tant saber què era exactament un organisme que va viure al nostre planeta, amb el que estem emparentats evolutivament, amb el que compartim bioquímica, codi genètic i capacitat per habitar un determinat medi ambient… quins problemes no tindrem quan intentem identificar formes de vida extraterrestres? Podem dubtar (i molt) fins i tot de si, quan arribi el moment, sabrem identificar que el que tenim al davant es una forma de vida.