Arxiu del divendres, 28/09/2018

Entendre els tumors per actuar contra ells

divendres, 28/09/2018

Per derrotar al teu enemic cal disposar d’armes més potents, de la capacitat de fer-les servir, de l’enginy per fer-ho sense generar danys col·laterals i de determinació per no fer-te enrere a l’hora de la veritat. Però sobretot, cal conèixer i entendre l’enemic. Això s’aplica de manera intensa en la biomedicina, una especialitat dedicada a entendre les malalties fins als detalls més subtils. Com millor coneixes la malaltia, més fàcil resulta trobar punts on mirar d’interrompre la seva progressió o on fer-la desaparèixer.

Un bon exemple el tenim en l’estudi de com s’ho fan les cèl·lules canceroses per evitar que el sistema immunitari les ataqui. Sospitem que al llarg de la vida tots tenim, en un moment o altre, cèl·lules canceroses creixent al nostre cos però la majoria no arriben a donar problemes ja que tan bon punt els limfòcits les detecten activen la resposta immunitària i el tumor incipient és destruït.

De manera que si un càncer arriba a créixer prou com per donar problemes és que se les ha enginyat per desactivar la resposta del cos. Ho pot fer de diferent maneres, però descobrir com anava una de les més enginyoses va conduir a dissenyar noves estratègies terapèutiques contra el càncer.

La clau està en un parell de proteïnes que treuen el nas sobre la superfície de les cèl·lules. La primera la tenen els limfòcits i serveix per fer que es morin. Per això li van posar el nom de PD1, per les sigles en anglès de “mort cel·lular programada” (Programmed cell death-1). Sembla una bestiesa fer que els limfòcits es morin, però de vegades cal que ho facin. La idea és que si tens una infecció cal activar la resposta immunitària, però només per la zona de la infecció. Més enllà ja no fa falta i només portaria problemes. De manera que els teixits sans que envolten la zona infectada han d’espavilar-se per avisar als sistema immunitari que “per allà no ja cal actuar”.

El sistema per fer-ho és fabricar una segona proteïna, també a la superfície però en aquest cas de les cèl·lules del teixit, que s’enganxa a la PD1 dels limfòcits. Com que s’uneix (es lliga físicament) a PD1 li van posar de nom PD-L1, de nou per l’anglès “Lligand de PD1” (Programmed death-ligand 1). D’aquesta manera, si un limfòcit arriba a la zona on ja no cal actuar es trobarà amb PD-L1 que s’unirà a la seva PD1, això farà que el limfòcit es mori i la resposta immunitària ja no actuarà per allà. És com si PD1 fos una bomba i PD-L1 el detonador. En canvi, per la zona afectada no hi haurà PDL1 i els limfòcits podran atacar els la infecció amb tota la seva força.

Per cert, aquest sistema també participa en la manera com els fetus eviten que el sistema de la mare l’identifiqui com un cos estrany i l’ataqui.

De manera que sí, de vegades cal desactivar els limfòcits. Però no sempre. I resulta que hi ha cèl·lules tumorals que el que fan és fabricar també PD-L1. En fer-ho aconsegueixen desactivar la resposta immunitària. Encara que el cos detecti que hi ha un tumor i que cal atacar-lo, quan els limfòcits arriben, es troben amb PD-L1 que fa que es morin i així, la principal defensa del cos contra el tumor queda sense efecte.

Naturalment no és que el tumor sigui maquiavèl·lic. Les cèl·lules canceroses són cèl·lules que tenen moltes alteracions i, de vegades, una d’aquestes alteracions consisteix en fabricar PD-L1 sense motiu. Si això passa, aquelles cèl·lules tumorals tindran la sort d’esquivar la resposta immunitària. Les que no fabriquin PD-L1, simplement seran eliminades i mai no donaran problemes.

Això ha permès desenvolupar estratègies d’immunoteràpia contra el càncer. Ja hi ha tractaments basats en “tapar” PD-L1 o PD1, de manera que no es puguin unir ni activar la mort dels limfòcits, de manera que el sistema immunitari recuperi l’activitat contra el tumor. Aquest és un tractament que en molts casos ha funcionat i ha permès revertir el tumor o ha facilitat molt l’acció de la quimioteràpia.

També cal dir que de vegades bloquegem PD-L1 i el tumor segueix creixent. Encara no tenim clar el motiu, de manera que caldrà seguir estudiant com s’ho fa per seguir trobat més i més punts febles per on actuar.