Arxiu del divendres, 5/10/2018

No. Les plantes no senten dolor

divendres, 5/10/2018

No. Les plantes no senten dolor, ni el comparteixen, ni l’escampen, ni fan res del que molts medis de comunicació i usuaris de les xarxes van dir fa unes setmanes. Cal dir que aquestes afirmacions anaven acompanyades d’unes imatges espectaculars en les que es veia com després de fer una lesió a l’extrem d’una fulla una planta anava il·luminant una mena de fibres que recorrien tota la tija fins que semblava un arbre de nadal. D’aquí a pensar que estàvem veient un impuls nerviós recorrent el tronc de la planta només hi ha un pas, però és un pas en fals.

L’estudi era, no cal dir-ho, força interessant. El que estaven estudiant eren els sistemes de defensa de les plantes. Aquestes, a diferència dels animals, no poden fugir corrents quan s’acosta un perill, de manera que s’han d’empescar altres mecanismes de protecció. Per això als vegetals hi trobem les espines, els troncs durs, els pels urticants o les substàncies tòxiques. En el cas dels productes químics tòxics, pot resultar més pràctic fabricar-los només quan fa falta. El problema és trobar la manera d’identificar el moment en el que fa falta. De nou, els animals tenim diferents sentits que ens permeten interactuar amb el mon exterior de manera molt eficient. I, evidentment, disposem d’un sistema nerviós per interpretar els senyals dels sentits. Serà més o menys complex, però tots els animals tenen alguna mena de xarxes de neurones o de cèl·lules que fan una funció similar.

Les plantes no tenen res d’això, de manera que, fins on sabem, no poden “percebre” el dolor. Però enviar senyals a diferents parts del cos es pot fer fins i tot sense necessitat d’experimentar sensacions subjectives com fem els humans i com suposem que fan la majoria d’animals (experimentarà sensacions una medusa? Un musclo?).

Les plantes no tenen sistema nerviós, però tenen una mena de sistema que recorda al circulatori. Es tracta del floema, un conjunt de vasos per on circula la saba. El que han vist els investigadors és que aquesta xarxa de canalicles també envia senyals a través de la planta. Quan una fulla rep un dany, com ara la mossegada d’un herbívor, algunes cèl·lules posen en marxa unes proteïnes de la membrana cel·lular anomenades “receptors de glutamat”. El que fan és que quan s’hi enganxa una molècula de glutamat s’obren com si fos un dònut i deixen passar ions de dins a fora (i de fora a dins) de la cèl·lula. I quan un canal s’activa, també posa en marxa al del costat, de manera que actuen com si fossin espectadors fent la onada. El resultat final és que un senyal químic va corrent al llarg dels vasos del floema.

El que es veu al vídeo és l’activació d’aquests receptors (als que els investigadors hi han enganxat una proteïna fosforescent) i com el senyal es va escampant per tota la planta. Quan els arribi el senyal, les cèl·lules de tot l’organisme poden respondre fabricant la toxina que toqui. L’important és que tot això pot ser un mecanisme en el que no cal que intervingui per res cap sensació ni cap percepció. Per sentir dolor cal tenir un cervell  com a mínim, i les plantes no el tenen. És veritat que les neurones dels animals també tenen aquestes proteïnes, però això no vol dir massa cosa. També tenen colesterol i greixos i no per això són part del teixit adipós.

En realitat és un error típic, pensar que si un sistema respon a un estímul necessàriament ha de fer-ho com nosaltres, percebent l’estímul i experimentant-lo. Veure una cosa que envia senyals de manera semblant al sistema nerviós ens fa creure que hi ha un sistema nerviós, amb totes les seves característiques al darrera. La realitat és que tant els animals com les plantes enviem senyals fent servir mecanismes moleculars similars ja que resulten molt eficients però el que les cèl·lules fan amb els senyals, com els processen, quina resposta els donen, ja és tota una altra història.

Podem dir que les plantes “senten” coses per explicar que “responen” a estímuls. Com a metàfora està bé, però tampoc cal deixar-se portar massa per la imaginació.