Arxiu del dilluns, 8/10/2018

Un Goblin al voltant del Sol

dilluns, 8/10/2018

Fa uns dies es va anunciar el descobriment d’un nou planeta nan del sistema solar que han anomenat “Goblin”. És un nom curiós ja que en la mitologia centreeuropea els goblins son una mena de follets amb males puces. En realitat el nom no és oficial i el van triar simplement perquè les sigles amb les que es va identificar inicialment eren 2015 TG387, i aquest  TG va portar a “the goblin”.

El cas és que ja hi ha un altre petit planeta dins el zoològic solar i això fa recordar el motiu pel que Plutó va ser eliminat de la llista de planetes. O millor dir, va ser reubicat en una categoria nova. I es que si ens mirem el sistema solar veiem que els objectes que giren al voltant del Sol es poden agrupar en categories prou diferents.

Primer hi ha els planetes interiors. Tenen òrbites gairebé circulars, són de dimensions similars a la Terra i es tracta de cossos sòlids. Hi tenim Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Després hi ha els planetes exteriors. Aquests també tenen òrbites gairebé circulars, però són molt més grans i són planetes gasosos. Es tracta de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

I més enllà de Neptú hi ha més “planetes”, que ara anomenem planetes nans i que són de mides més petites que els planetes interiors (de fet tenen mides similars a les de la Lluna) i les seves òrbites no tenen res de circular. De fet les de la majoria són extraordinàriament allargades. La de Goblin no és cap excepció. Si només n’hi hagués un o dos potser els podríem ficar a la llista que recitàvem a l’escola, però el cas és que n’hi ha molts. Recitar la llista seria realment pesat.

De moment coneixem Plutó, Ixió, Albión, Sila-Nunam, Lempo, Haumea, Orcus, Makemake, Huya, Varuna, Salacia, Arawn, Quaoar, Logos, Rhadamanthus, Huya, Typhon, Deucalion, Cetos, Borasisi, Varda, Chaos, Eris, Sedna, Teharonhiawako, Mors-Somnus, Manwe, Praamzius i, ara, Goblin. Molts són encara noms provisionals, però és que, a més, n’hi ha moltíssims que encara ni tan sols tenen nom. En realitat ja s’han identificat més de dos mil d’aquests petits objectes girant al voltant del Sol a distàncies extraordinàriament llunyanes.

Que hagin fet fora de la llista de planetes a Plutó pot fer més o menys gràcia, i els americans estan especialment dolguts ja que era l’únic planeta que havien descobert ells. Però si mires la seva òrbita és evident que Plutó no entra ni amb calçador en el grup de “Planetes”. Ell segueix una òrbita allargada i allunada fent un camí similar a tota la resta de planetes nans.

I, és clar, des de fa uns anys plana la sospita de l’existència d’un gran planeta situat en els confins del sistema solar. Un novè planeta que seria prou gran com per merèixer aquest nom malgrat que la seva suposada òrbita tindria l’aspecte allargat de la de tots els altres planetes nans.

Es evident que això d’intentar classificar tot el que gira al voltant del Sol resulta una feina d’allò més complicada.