Arxiu del dimecres, 10/10/2018

Variabilitat masculina

dimecres, 10/10/2018

Uns dels temes de recerca que trobo més enfangats és el de les diferències en les capacitats entre homes i dones. Sobretot perquè sempre acabo amb la percepció que la ideologia plana per sobre de totes les interpretacions, dissenys experimentals i tria de les dades i el meu escepticisme sobre les conclusions dels treballs es va fent cada vegada més gran. Sospito que per això van apareixent estudis on afirmen que en matemàtiques les nenes són millors que els nens i altres que diuen que els nens són millors que les nenes. Cadascú pot triar el que més li plagui.

Pensar que homes i dones hem de tenir exactament les mateixes capacitats en tots els aspectes em sembla molt improbable. Cossos diferents implica també cervells diferents i per tant, capacitats diferents. Altra cosa és que les diferències siguin rellevants. I a sobre, hi ha el tema de si són diferències innates o adquirides per l’educació, la pressió social i l’ambient. Qui pensi que treure l’aigua clara en aquests temes és senzill, és que no hi ha reflexionat gaire.

Un exemple d’aquestes dificultats el vaig trobar en la “hipòtesi de la major variabilitat masculina”. Segons aquesta idea, les capacitats d’homes i dones no presenten diferències de mitjana, però en el cas dels homes la variació es més gran que en el cas de les dones. Si ho dibuixem en forma de distribucions, trobem la típica corba en forma de campana en els dos casos, amb el valor més freqüent que pràcticament coincideix, però que en el cas dels homes està com més aplanada i s’allarga pels dos extrems.

Traduït vol dir que, per exemple en matemàtiques, hi hauria més homes en l’extrem dels super-genis, però també més homes en la banda dels super-inútils. I si filem prim, també vol dir que aquestes diferències són més aviat petites si ho compares amb la població total.

Si això fos cert permetria explicar perquè hi ha més premis Nobel homes i també que hi ha més homes guanyadors de premis Darwin (atorgats als que es maten de maneres més estúpides). En canvi, a les escoles, les empreses i la vida de la majoria de tots nosaltres, no hi hauria diferències entre els dos sexes.

A partir d’aquestes dades es va començar a buscar explicacions. Naturalment, es va recórrer (com sempre) a la principal diferència genètica entre uns i altres, que és el fet de tenir un o dos cromosomes X. Al cromosoma Y normalment no se li fa massa cas, perquè porta molt poca informació (tot i que la qualitat de vegades és més important que la quantitat).

La veritat és que jo sospito que la hipòtesi de la major variabilitat deu ser correcta en alguns casos. Més que res perquè em sorprendria molt que fins i tot la variabilitat en les distribucions fos idèntica en homes i dones. Però l’important és que això només seria una descripció del que passa i no una explicació de perquè passa. És interessant veure que alguns estudis han confirmat això de la major variabilitat masculina en alguns països però no en altres! Un paràmetre que varia en funció del país o de la cultura pot ser tan real com vulguis, però això no vol dir que tingui un origen biològic.

Al final trobes que és extraordinàriament difícil esbrinar si són diferències innates o adquirides i que generalment les diferències que s’esgrimeixen són estadísticament molt petites. A sobre els arguments per explicar-les sempre resulten més aviat febles. I finalment… potser tampoc s’acaba el mon si homes i dones som una mica diferents! L’únic que cal evitar és que les diferències siguin imposades i condicionin la vida de les persones.

(Uix! No tinc clar que això sigui políticament molt correcte…)