Trobada de… microbis

El dia 12 d’octubre de l’any 1492 l’expedició de Cristòfol Colom va arribar a el que després s’anomenaria Amèrica. Concretament van tocar terra a la illa de Guanahani, a les Bahames. Va ser un moment històric en molts aspectes, però uns dels que ho van aprofitar millor van ser els microorganismes. L’arribada dels europeus a Amèrica va desencadenar un seguit d’invasions microbianes que van tenir un impacte definitiu en el curs de la història.

Un resum, molt resumit, seria que els europeus van portar a Amèrica coses com la verola, el xarampió i algun tipus de grip. A canvi, cap Europa va poder viatjar la sífilis. Simplificant encara més, podria semblar que vàrem intercanviar malalties víriques per malalties bacterianes.

El fet determinant és que els viatges dels europeus van obrir el pas als microbis, que es van trobar amb tot un continent on ningú havia desenvolupat cap mena de resistència contra ells. La verola, per exemple, era ben coneguda pels europeus. Causava moltes morts, però també hi havia molta gent que sobrevivia. Eren els que tenien determinades combinacions genètiques que els feien una mica més resistents. Aquests passaven la resistència als seus fills i mica a mica la població li posava les coses difícils al virus.

Naturalment, el virus feia el mateix. A cada generació vírica hi havia formes més o menys agressives, més o menys hàbils per esquivar el sistema immunitari dels humans i aquestes eren les que cada generació acabaven per predominar. Tot plegat una mena de cursa d’armament entre humans i virus que feia que els contendents fossin cada vegada més eficients. I això passava per cada patologia, tant les europees com les americanes.

Ah! Però quan el virus arriba a un continent on ningú hi havia estat en contacte prèviament, les defenses immunològiques dels habitants resultaven ser totalment ineficients. Un virus que infectava posem per cas un vint per cent de la població i que matava una quarta part dels infectats, en arribar a l’altre continent podia infectar a tothom i matar a gairebé tothom.

Per això, en vint anys, les poblacions d’indis del Carib van quedar reduïdes a menys del 10 % del que hi havia abans de l’arribada dels europeus. No van ser les armes (que també) sinó els microbis.

A Europa el cas més famós és el de la sífilis, tot i que encara està en discussió si realment va venir d’Amèrica o ja n’hi havia. En tot cas, si n’hi havia devia ser alguna forma molt poc virulenta, ja que la malaltia de veritat va començar a propagar-se poc després del descobriment.

Si mirem la història amb els ulls d’un microorganisme, allò va ser un festival. Terreny nou per colonitzar amb una facilitat fabulosa. Milions d’organismes immunològicament inermes que podien infectar a plaer i que no disposaven de cap coneixement mèdic que fos eficient per plantar-hi cara. Els microbis van ser els més beneficiats amb els viatges que va iniciar Colom i que posteriorment no van deixar de transportar malalties a banda i banda de l’oceà.

2 comentaris

  • José Llopis

    13/10/2018 12:23

    Sens dubte, es tracta d’un fet molt curiós. No es solen dir aquestes coses quan s’estudia història i crec que hauria de fer-se ja que l’aparició d’aquestes noves malalties en ambdós continents és un fet a destacar, sobretot tenint en compte que algunes encara estan presents.
    J. Llopis ( https://www.matesfacil.com/ )

  • Vicent Bosch i Paús

    12/10/2018 14:34

    Els humans van fer inhumanes coses contra els que van invadir i tot “ad maiorem Dei gloriam” i de la butxaca.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús